La nova era

Un relat de: Emelkin

Aparteu les criatures,
i deixeu
que els poemes
us cremin els ulls
amb els que cremeu
les estones innocents.

Aparteu els records,
deixeu que el meteorit
erosioni la superfície
d'aquell adéu
que mai se n'acaba
d'anar.

Aparteu les hores
que us mosseguen
mentre intenteu esbrinar
qui és aquell home
del carnet d'identitat.

Aparteu-vos!

Deixeu que el sol s'estrelli,
un cop més,
sobre l'horitzó
insaciable.

Avui la lluna
té una esquerda més
i ni tan sols
la nit ni el sol
tinten de noves soledats
la seva pell.

Aparteu les estrelles,
avui ens omplirem
els dits amb la seva sang
silenciosa,
i ens els lleparem.

Aparteu els somnis,
avui comença... la nova era.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer