La nit espera

El temps s'acaba però abans
acaba amb nosaltres.
O això deies sota l'albada:
La nit només espera.

Ara, quan repasso les hores mortes,
m'omplo els records d'unglades
i els pulmons de calaveres
expectants.
Tinc la sang plena d'intrusos
que, poc a poc, et van substituint
i cada dia sóc més cadàver.
La meva ferida és el temps
que mai es tanca.
Nosaltres vam acabar amb nosaltres
i ara jo, amb mi mateix.

- Et passa alguna cosa?
- Res, vaig a fora,
la nit m'espera.