La nineta dels meus ulls

I és que et fas una doneta
i a mi m'estàs ja fent gran.
Ai, nineta dels meus ulls,
veig com el cos se't rebel.la
com llavor plena de vida
que imparable, en un esclat,
s'obre pas cap a la vida
tot cercant la llibertat.

Sé que estàs molt espantada
i reacciones enfadada...
però téns el món als teus peus
i estàs tan il.lusionada!!

Com un estel , el teu vol
coquetejant amb el vent
fa créixer la meva joia
i em fa sentir orgullós.

Ara que veig com t'admires,
com et busques dins l'espill
mostrant-li els teus ulls pintats
el teu pèl, les teves corbes...
mentre esperes expectant
que el teu primer fluix proclami
la teva feminitat.
I és que et fas una doneta
I a mi m'estàs ja fent gran!!

Vola doncs tan alt com puguis,
viatja, tan lluny com vulguis
però no dubtis ni un instant
que al final del fil de seda
com àncora al seu vaixell
sempre aquí ens trobaràs
a mi i la teva mare
els dos recollint i estirant,
esperant, deixant anar...
I no pateixis si caus
t'ajudarem a enlairar-te
una vegada i mil altres
perquè tu ets el nostre estel
i el teu vol,
el nostre orgull.
Ai nineta dels meus ulls
Si és que ets tot una doneta !!