La nena amb ulls d'ametlla

Quina senzillesa i quanta dolçor desprenen les teves paraules.
Cal aprofitar aquests temps, que passen ràpid i guardar força records com estàs fent tu. Fixa't, ja ha passat més d'un any d'aquest relat; segur que en aquest temps heu anat aprenent moltes coses junts.
Ay, ay, ay que estem a prop de desvetllar el secret. Una de les preguntes que em vas fer s'hi aproxima molt,... quin misteri!.... uuuuuhhhh

Ja deu menjar ametlles i els contes els deu contar ella, te una bona mestra (la seva mama).
Un petonet.

Després de llegir i llegir, i tornat a llegir, mmm, la tendresa s'apodera del meu cor, mmm, guarda'm el secret, ...
Com tot el què t'he llegit ho fas fàcil, molt fàcil, i això és el més complicat de tot. Frases curtes, precises, ..., caram saps escriure. Mmm, i a sobre desprens una dolçor que qui no et conegui en persona s'ho perd perquè vos sou tendresa i dolçor, com els ulls d'ametlla de la teva filla.

[Per cert, estic treballant en el poema per sa filla i vos, però el meu esperit està una mica trasbalsat, mmm, ja l'avisaré quan el tingui acabat.]

...el llenguatge amb una dolçor encantadora, amb un lèxic i una sintaxi que semblen fàcils, de la teua mà; però què difícils són de lligar!
I això, Shu Hua, només ho pot fer una amor de mare posseïdora d'un considerable bagatge lingüístic.

que maco! que bonic... si és que és una monada aquesta nena! de veritat.... aiix que mona! jejeje! quina foto....
bé, que aquest relat està molt wapo... reflecteix aquest dia a dia... acompanyada d'aquesta joia, d'aquesta Lluna.

aNNNa

Quasi m'ha fet plorar, quina sort teniu les dues, la nineta amb els ulls d'ametlla per tenir-te a tu, i tu per tenir-la a ella, m'ha fet recordar quan jo també contava contes a un ninet .... gaudiu al màxim ara que podeu ...

Una forta besada a les dues

Conxa

que li dius a la teva nena, Glòria!! I ara que la conec penso com tu, com també penso que aquests "ulls d'ametlla" que li fan conèixer l'entorn, les persones i estimar-les també et fa a tu recórrer el seu món i estimar-la més encara, perquè al teu costat es fa gran, t'alegrarà i, a voltes, et farà patir. És a dir cada dia serà més i més teva i tu més i més d'ella, que és, en definitiva, el que passa entre pares i fills.

Molts petons, Shu Hua a tu i a la nina d'ulls d'ametlla

Glòria

COMENT

" I així continua el conte un dia i un altre i un altre i..."

Aquesta és la clau de tot plegat, no? Un dia rere l'altre, sempre al costat de la petita nina d'ulls ametllats, sempre descobrint amb ella les seves extraordinàries troballes, sempre acompanyant-la en l'exploració dels paradissos terrenals...

És un conte que pel to amb què està narrat cal qualificar dins el gènere infantil, però crec que és un conte adult. Una història que ens ensenya i ens aconsella que intentem créixer al costat dels nostres fills i filles, que caminem amb ells i que no ens cansem mai, mai, de mirar amb els seus ulls.

Perquè qui s'aixeca, qui inicia el caminar, qui es meravella davant els botons del televisor... són els ulls. Aquests ulls ametllats. Però, també, aquests ulls d'infant que a voltes nosaltres, els adults, perdem al llarg del camí de la vida.

I és que de vegades costa tant de soprendre'ns davant les meravelles que tenim al voltant. Potser es tracta d'això: de no perdre la capacitat de sopresa.

Els ulls ametllats donen dolçor al rostre de la teva filla... potser sí que us caldrà vigilar: "A veure si ens l'acabarem menjant ..."

Fins aviat,

LLIBRE

És un relat molt tendre. La tendresa és el que manté l'interès del lector, sigui gran o petit.

Aquest bitxo que teniu està de sort i a tu t'ha provocat molta inspiració.

Hola Shuhua;
deixa'm que et faci entrega d'aquest poema :

LA NENA DE LA XINA

Ullets :

ametllats,
i dolços,
i ensucrats.

Amor :

infinit,
i intens,
i molt tendre.

Xinesa :

nineta,
i menuda,
i preciosa.

La nena de la Xina :

ullets,
i amor,
i xinesa.

UNA ABRAÇADA BEN FORTA!!!!!!!!!

M'ha encantat aquest conte, com tots els que escrius. Es nota l'amor infinit que sents per la teva filla, aquesta nineta juganera que ho mira tot encuriosida i que us enamora amb aquells ulls d'ametlla.
Només un consell: gaudiu al màxim de cada instant, que el temps passa molt de pressa i quan te'n vols adonar ja s'han fet "grans".
Una abraçada gegant i molta màgia!

Preciós conte. Gairebé em sento amb desig de seure al costat de la nineta i escoltar-ho de la teva viva veu. Segur que escrius tal com ho sents, a broc, amb sentiments, lliurament oi que si ? Mama, em contarás un altre conte ?
Una abraçada!