LA MINYONA

Un relat de: Rubba Bertanero


Tan bon punt sentia el cancell de la porta, s´esmunyia habitació endins fins encabir-se en l´armari que hi havia encastat a l´altra punta de la habitació. Des del seu amagatall, sentia el soroll dels tacons ressonant per tot el passadís, llavors, el só rònec de les frontisses de la vella porta de fusta,i, apareixia ella: jove, ferma,fresca,de mirada alegre i somriure encomanadís. Ell amagat, en silenci, la guaitava a través del forat del pany de la porta. Un minúscul foradet, que cada dimarts i dissabte el retornaven a la vida. La minyona aliena als ulls que la observaven es canviava de ropa, quedant-se en roba interior, fins i tot, a vegades, sense sostenidors, ell des de l´amagatall la resseguia de dalt a baix sense perdre´s detall. Feia tant temps que la mirava que tenia comptats , fins i tot, el nombre de plecs amb que plegava les faldilles mentre a ell se li disparaven les pulsacions.
Solia deixar la roba en una cadira, tota ben plegada just al davant de l´armari on ell es trobava amagat. Aquell dia no hi havia cadira, la minyona s´atansà cap a l´armari, ell va callar, la tenia més a prop que mai, mantenia l´ull encabit en aquell minúscul forat que tants de plaers li havia donat, el cos de la minyona va tapar la llum que arribava de la finestreta, es va fer fosc, però ell sabia que la tenia allà, va apretar més l´ull amb la intenció de captar algún petit raig de llum que li permetés seguir disfrutant quan un calfred el va sacsejar per tot el cos, va notar el tacte fred que té el ferro a primera hora del matí, la clau que acabava de posar la minyona al pany havia fet camí a la seva parpella esquerra, aquella que protegía l´ull que moments abans s´apretava contra el minúscul foradet reclamant els instants de plaer de cada dimarts i dissabte.
Quan a mig matí, la Mireia, la néta del sr. Baldiri, va veure que al seu avi li rajava un fil de sang de la seva parpella, va fer un gran crit. Ningú de la casa en va saber donar raons sobre com s´havia pogut fer aquella ferida el distingit Sr. Baldiri.
La minyona no en dirà res, li fa falta la feina.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

39514 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com