LA MEVA REALITAT

Un relat de: Núria Niubó

En la meva realitat
ja no et tinc.

No hi ha les teves carícies,
ni petons humits,
ni abraçades de desig.

No et sento dins meu,
el teu espai és buit.

No hi ets,
amor d'home.
No hi ets.

Ara ...

En la meva realitat,
només hi sóc jo.

El meu espai interior
és ple d' amor.

Un altre amor
AMOR, en majúscules.

I el vaig regalant.
A personetes tendres.
A íntims i autèntics amics.
A qui estimo.
Als que m'estimen.

I no s'acaba
que creix.


..................................





Comentaris

  • Realitat inmaterial[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-10-2009 | Valoració: 10

    La realitat, tot i semblar inicialment tan obvia, no sempre es pot apresar amb paraules, ja que sovint es compon d'elements absolutament eteris, com ara una absència, com ara un enyor, com ara l'amor... o l'AMOR, així en majúscules que l'escrius tu.

    En el cas present, Núria, crec que has encertat de ple el to i la mesura per fer un tast d'aquesta realitat que comparteixes amb els teus lectors i que jo t'agraeixo molt i molt.

    T'envio una abraçada no per virtual menys real ni afectuosa,
    Unaquimera

  • Tu també creixes, nena[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-10-2009 | Valoració: 10

    Feia dies que no llegia un poema tan emotiu i tan real. Et passeges per la teva realitat amb una elegància que pocs poetes tenen
    És un poema sensacional, m'encanta. Me'l deixaràs recitar?

  • I no s'acaba que creix...[Ofensiu]
    Ariadna Garrido | 03-10-2009 | Valoració: 9

    ... que no s'acabe mai aquesta mirada teua. M'encanta el ritme àgil i colpidor; m'encanta descobrir un nou tipus d'amor que sembla més lliure. Simplement: m'encanta :D

    Besets,

    Amira

  • Admirable[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-10-2009 | Valoració: 10

    Visca la realitat. Visca aquesta realitat que comparteixes. Enhorabona !!!

  • No m'ha passat mai, [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 03-10-2009 | Valoració: 10

    en el meus 66 anys no m'he apartat ni he perdut mai la meva primera i única parella, però penso que quan hom perd la persona que més estima l'envaeix un gran dolor, una profunda solitud, un estat de incredulitat i rebel·lia.
    I això és el que has escrit, el dolor que et brolla del bell mig del cor i que has plasmat amb fermesa en aquest poema.
    Et seguiré llegint i comentant,
    Salutacions

    J. Lluís Cusidó

  • Un amor que que queda enrere[Ofensiu]
    Bonhomia | 03-10-2009 | Valoració: 10

    Moltes gràcies pel teu comentari.
    Sembla que algú ha quedat enrere en el teu amor, però que hi ha substituts, això vol dir que no et deixes enredar.
    A mi a vegades m'ha costat molt oblidar un amor. Sento que tens força per tirar endavant.
    Felicitats!


    Sergi

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

202729 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC