La meva princesa

Tot i que ja li començaven a sortir les dents, seguíem amb el ritual diari de fer una estoneta de pit abans d’anar a dormir. La relaxava. Xuclava rítmicament, i poc a poc, anava afluixant el ritme fins que quedava adormida.

Aquell vespre em sentia els pits plens com mai, però tot i notar-los estranys, vam fer com sempre. Ella xuclant i jo acaronant-la.

De cop i volta, em va semblar notar un ambient gèlid. La seva pell es refredà, i espantada, vaig veure com se li esquerdava, igual que el d’una nina de porcellana. Vaig tancar i obrir el ulls de nou per comprovar si allò era real o m’ho estava imaginant. Llavors vaig veure com la meva princesa ja era un cadàver, acabava de morir als meus braços.

De sobte, vaig adonar-me que dels pits em regalimava un líquid negre i pudent. Esgarrifada, vaig entendre que ella acabava de donar la seva vida per salvar la meva.

Jo seguia viva. Però quina merda de vida m’esperava després havent perdut allò que tant estimava.