La meva malaltia i el meu remei

Un relat de: spicouc

Porto hores tancat al pis, m'he passejat per la terrassa, pels sofàs, el llit, he anat amunt i aball per totes les habitacions, i sincerament, no se on ni com posar-me, hauria d'estar mirant-me els apunts però no puc fer-ho, estic neguitós i l'ansietat em puja per moments, miro al voltant i no vec ningú, em miro el mòbil i no se a qui trucar, miro la pantalla de l'ordinador amb una llista inacavable de gent per parlar però ningú em fa el pes, i la majoria tenen coses a fer, em venen al cap un munt de llocs, un munt de persones, la família, recordo moments, m'imagino d'altres, escolto de música com aquell que para l'orella per sentir el vent, però res em tranquilitza i tot em deixa neguitós.

He ajuntat tots aquests símptomes per tal d'elaborar un diagnòstic del que m'està passant, i ràpidament he esbrinat la malaltia que pateixo, els símptomes són enyorança, melàngia, ansietat, incertesa, temor...mmm crec que no cal que segueixi, crec que ja tinc una mera idea del que m'està passant, és una malaltia que pateix la humanitat, tothom l'anomena solitut.

Teniu un remei?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

spicouc

19 Relats

8 Comentaris

15297 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Fa molts anys, un dia defugint de la realitat, un dia d'aquells que voldries cridar tant fort com poguessis, vaig trobar un tros de paper sobre la taula de casa, en aquell moment no m'ho vaig pensar i vaig alçar la mirada buscant quelcom per escriure i allà hi vaig trobar un bolígraf, en aquell moment les paraules van començar a brollar i brollar fins que vaig sentir-me desfogat i alliberat. Aquella sensació sincerament em va donar vida.
Certament aquell no va ser un dels millors dies de la meva vida, potser dels pitjors, però va condicionar la resta dels dies que havien de venir, perquè a partir d'aquell moment, sempre que he tingut un pensament, una il·lusió o una idea que li volia donar forma de seguida he pensat com escriure-ho.

Així doncs, per aquells i aquelles que s'atreveixin a llegir algun dels meus relats, sapigueu que hi podreu trobar part del que sóc, part del que he viscut, part del que visc i part del que vull viure.