LA MESURA DE RESPONSABILITAT

Un informàtic es va crear un nou joc per l’ordinador. Es va basar en el principi: Si existeixen les lluites sense normes, llavors, perquè el joc no pot ser sense elles?
Per ser precís, sí que hi havia la única norma d’aquest joc: arribar al final de manera que sigui.
I tot això el que molesta no ha de preocupar o distreure!
Per exemple, si veus una anciana, la qual no sap com creuar la carretera, o un home, a qui va passar una desgràcia, - que no s’acudeixi a ajudar-los. Sinó perdràs els punts valuosos, o en el cas pitjor, et multaran.
L’informàtic va vendre aquest programa als fabricants.
Es va cobrar molts diners.
Es va comprar un cotxe. I la casa de la segona residència...
I la gent comprava aquest joc pels seus fills, als quals el va agradar molt!

Van passar els anys.
L’informàtic ja era canós.
Els nens van créixer.
Un dia ell anava amb el seu cotxe des de la cuitat cap a la casa de la segona residència.
I de cop i volta li va agafar el cor pel camí. L’atac era tan fort, com una gran desgràcia!
Necessitava trucar a les urgències el més aviat possible, però, per la mala sort, es va parar en una vall on no tenia la cobertura per a el mòbil.
Intentava parar algun cotxe.
Però tots passaven, com si fessin especialment, al costat.
El primer... el quint... el desè...
Tenien tanta presa com si fos un incendi gran!

“Per fi! – va pensar l’informàtic antic. –Aquest em salvarà!”
Però el conductor jove es va treure només el cap per la finestra abaixada, i ni siquiera li va escoltar, va cridar amb les prises:
-Ei, pare! On es troba el creuament para anar a la cuitat N?
-Quin creuament? Quina cuitat? –va gemegar l’informàtic. –Es que no veus que m’estic morint?
-Veig!- va bellugar amb el cap el conductor. –Però si m’ocuparé de vostè ara, em perdré els punts... o sigui, perdoni, el temps i els diners!
I, accelerant bruscament, es va sortir a tota la vellositat.
-I qui us va ensenyar a aquesta crueltat?- li va cridar darrere l’informàtic.
I es va aturar en sec.
Ja que qui si no ell hauria de saber la resposta a aquesta pregunta...



@ Autor: monge Varnava (E. Sanin) (www.esanin.ru)
Traducció i adaptació: Liudmila L.