Cercador
La marquesina
Un relat de: camarassaEl colom estrafet em picava entre els dits que sobresortien de les sandàlies. Quan em vaig adonar vaig apartar ràpid el peu fent un gest de fàstic. Feia vint minuts que esperava l'autobús, i la marquesina estava a vessar de gent. Al costat d'un dels barrots una noia coberta de borrisol ros que com un vestit omplia tots els racons dels seus braços nus. El cabell llarg. El cap,com xuclat cap endins i uns ulls que sobresortien. El clar exemple d'una anorèxica. No duia sostens perque tampoc li feien falta. La gent que s'anava amuntegant la va empènyer cap on seia jo, i ens vam mirar. Vol seure's? Em va somriure. Jo, com si m'ho hagués encomanat, també vaig somriure i li vaig lliurar el seient. Jo no tenia ganes de riure, tot m'anava girat, però ella em va fer somriure. Al costat d'ella hi havia un home gran, seriós, i amb la cara plena de nafres. Feia fàstic mirar-lo. Els coloms passaven per entre les cames dels qui allà esperàvem, pacientment. Un, brut d'un negre quitranós, es refregava dins d'una bossa de patates fregides que hi havia per terra. Una parella de gais es magrejava impunement davant de tothom i níngú semblava importar-li. Es notava més que mal estar, indiferència a l'ambient. Els dos homes, l'un molt més gran que l'altre s'anaven passant la llengua de l'un a la boca de l'altre, frenèticament. L'home amb la cara gravada es va aixecar de cop. Qué asco! I allí si van asseure, un sobre l'altre, sense importar-lis res de l'entorn, com si fossin sols al món. La noia prima em va entremirar. El meu autobús arribava i també el d'ella. Segur que se li ha enretirat la regla.
Comentaris
-
ginebre | 14-02-2007
Com en una foto he pogut veure tots aquests personatges esperant el bus, i les petites històries de cadascun.
He llegit ja alguns dels teus relats. M'agraden. Hi en tots un to una mica amarg, dur. Hi ha una visió desenganyada, estàs atent als detalls més desagradables, però amb naturalitat, amb ganes de retratar una realitat sense flors ni violes.
Seguiré, per aquí. Gràcies!
l´Autor
60 Relats
62 Comentaris
53995 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.Últims relats de l'autor
- La mort vindrà i tindrà el teu cos
- La cosa più bella del mondo
- un condó a la sola de la sabata.
- Blanca i radiant
- L'home en flames
- la mireia volia un marit
- Ell, el semental
- El caos
- Ma mare volia Emilio Aragón com a marit
- Diazepam 5mg
- Tot el que li pots fer a un cos
- Nit
- la guerra
- El silenci
- La pudor estimada