LA MARIETA DELS DAVANTALS

Es només una petita recordança, la Marieta que vivia al meu carrer i quan passava per casa seva era una curiositat sempre mirar a dintre de la botiga a veure que feia la Marieta.
La Marieta era velleta amb els cabells esvalotats, ulls blaus petits, careta rodona i nas punxegut. Ella era molt treballadora, a la botiga tenia una màquina de cosir en un costat de la vidriera així podia xafardejar .

Què feia la Marieta? Doncs comprava sacs de roba vella i els convertia en davantals, tenia penjats en un cordill i amb agulles d'estendre, tot el genero que tenia per vendre i també tenia unes estantaries plenes de troques de llanes, en aquell cordill també hi penjava bufandes i gorres que ella també confeccionava. Però aquí ve, que un dia la pobre dona es va començar a trobar malament, tant que, la van haver d'ingressar a l'hospital. La seva neboda va anar a la botiga per ajudar-la. La va veure tant plena de pols i bruta que va agafar bones galledes d'aigua i un plomall per treure ben bela pols.
Mentre tant la Marieta continuava a l'hospital i la neboda va pensar
-Aquestes troques de llanes són molt brutes, on va la tieta amb aquest genero per vendre? i va fer una bona pilar amb totes les coses brutes que trobava i ho va cremar al pati de la botiga.
La neboda va anar a l'hospital a veure-la i li va comentar la netejar que havia fet.
La tieta, va quedar morada de pensar que li havia cremat tota la seva fortuna i la neboda li preguntava
-Tieta, tieta però que et passa? I la tieta li va respondre
- Ay nena!! que m'has fet? - però que m'has fet? i la neboda li continuava preguntant - però tieta que he fet amb les troques de llana? - Que me les has cremat i a dintre tenia tota la meva fortuna.

La tieta al cap d'uns dies va sortir de l'hospital i tot el barri anava a veure-la i li preguntava com es trobava i ella no estava per res , no més pensant que havia de tornar a recollir diners per tornar a omplir les troques de llana.