la Mar i jo (poema monosil·làbic)

Un relat de: moulin
Lent va tot i plou molt.
Els gats són dins la llar.
Amb fred, el foc és grat,
Al forn hi ha el brou ja fet.
Per fi la son els pot.
Tot dorm, tot jo i molt més,
en el meu cor, tan gris.

Oh, Mar, hem de fer les paus.
sens dir res ni fer cap so,
com el vol lent de les aus,
com el llamp quan no hi ha tro.

El meu cor és quiet, molt trist,
com ho és el dol o el plany.
Mai tan poc fort m'he vist,
amb el cap cot, cap jorn de l'any.

Et vull amb mi o vull la mort!
Mar!
Dia blau, dia clar, dia nou!

Comentaris

  • Bon exercici[Ofensiu]
    Atlantis | 04-01-2013

    aquest poema i ben trobat. No és fàcil escriure només en monosíl·labs, malgrat la llengua catalana en té molts.

    m'ha agradat.

l´Autor

Foto de perfil de moulin

moulin

53 Relats

35 Comentaris

43561 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.

Que siguin ells els qui parlin de mi.