L'epitafi

Un relat de: moulin
Llegí en diagonal el missatge que li enviaven automàticament des de l’hospital . Ja li ho havien advertit que un nou sistema informàtic enviaria el diagnòstic per correu electrònic. En el seu cas, és clar, tot plegat va quedar molt impersonal. Quedava extremadament lleig dir que qui t’havia donat la fatal notícia era un servidor Unix. Tot feia suposar que aviat arribaria la seva fi així que per complir les últimes voluntats es posà a rumiar el contingut de la darrera frase escrita que deixaria als seus familiars.

“Vull una làpida de marbre blanc amb un epitafi que deixaré en mans del meu amic Joaquim”. Això es podia llegir a la darrera pàgina del testament. Un epitafi sempre és una cosa ben difícil de pensar, fins i tot de mal gust, diria. Però a un amic se l’ajuda en el que calgui, i si cal, s’organitza un cafè per trobar conjuntament el millor epitafi.

Amb un sentit de l’humor ben particular el meu amic em diu, després de fer el primer glop al tallat que li havia preparat:

- De ben petit m’agradava el que en Grouxo Marx havia pensat per a la seva sogra: “RIP, RIP, Hurra!” Però trobo que li manca serietat. Caldria trobar un terme mig: commovedor i divertit alhora. Què en penses Joaquim?

- No sé, jo… És ben estrany això de pensar un epitafi. Mira, jo aniria més al gra. No et fa gràcia el que hi ha a la làpida del mateix Grouxo. Diu “Perdonin que no m’aixequi”.

- Bé, bé, està molt bé, però no commou. La gent també ha de reflexionar quan llegeixin això perquè puguin canviar la seva vida si és una mica desordenada, per poder fer les paus. Potser una frase com la de l’Al Capone “Jesús meu, misericòrdia”.

- Ah, mira! Anant per google acabo de trobar aquest altre d’en Marlon Brando “Un altre cop protagonista de la Llei del silenci”. La paraula silenci fa reflexionar, no?

- Umm, una mica forçada aquesta connexió amb el més enllà. Mira Joaquim, la d’Unamuno és més directa, fixa’t: “Sólo le pido a Dios que tenga piedad con el alma de este ateo”.

- Una mica contradictori. Els ateus no creuen en Déu.

- Doncs aquí està la gràcia, noi. El que em sap greu és que el meu metge no ha donat la cara i per això penso que podríem posar “Ja deia jo que aquell metge no valia gaire”. Va Joaquim, tre-me d’aquest embolic. Què et sembla millor que podria posar

- Donat que ets informàtic deixaria com a definitiu aquest epitafi:


::: GENERAL FAILURE. FATAL EXCEPTION ERROR HAS OCCURRED :::

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de moulin

moulin

53 Relats

35 Comentaris

40830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.

Que siguin ells els qui parlin de mi.