Fumar

Un relat de: moulin
Sortí de casa amb certa pressa, per arribar puntual a l’escola quan l’abordà un jove.

- Em dóna una cigarreta, sisplau?
- No fumo.
- Va home, es veu d’una hora lluny que està nerviós, que té mono de tabac.
- No estic nerviós i no fumo, t’he dit. Ho vaig deixar als trenta-tres anys.
- Ja ens coneixem, Sr Feliu. L’altre dia el vaig veure fumant d’amagat als lavabos.
- Nen, no sé qui ets tu i ara tinc pressa. Apa, adéu.

Aquella conversa el decol·locà. Estava trasbalsat. Qui era aquell jove? Li havia dit el nom i un secret. Encuriosit, el Sr. Feliu donà mitja volta i es posà a caminar. Entrà en un estanc, comprà un paquet de tabac i un encenedor. Amb una mica de sort es faria el trobadís amb el noi i li preguntaria un parell de coses. Donà la volta a l’illa de cases però res de res. Al dia següent repetí aquella volta. Mai se sap, pensà.

El Sr. Feliu ja fa sis anys que segueix fumant i recorrent la mateixa illa de cases, en el sentit de les agulles del rellotge i en el contrari, sense parar per si de cas. No s’ha tornat a creuar amb el noi cap dia. Tus sovint. Ara s'encén un altre cigarret i torna a girar la cantonada. Mai se sap, pensà.

Comentaris

  • Roda el fum[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-02-2014 | Valoració: 10

    Roda el fum i torna al fum. És difícil desenganxar-se del tabac, però és factible. Si el senyor Feliu ho vol, ho deixarà. Ara, si continua donant voltes a la mançana, malament. M'agrada el to d'aquest relat, a mig camí del realisme, l'absurd i la fantasia. És un to quotidià, molt proper i que fa sentir-se còmode al lector. M'ha agradat molt. Una abraçada d'un fumador que ho va deixar ara fa quatre anys.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de moulin

moulin

53 Relats

35 Comentaris

40835 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.

Que siguin ells els qui parlin de mi.