El pronom feble

Un relat de: moulin
Entre els pronoms febles n'hi ha un que ho és especialment. Dèbil tot ell, ja va néixer prim i esquifidet. Amb una hac que no sona i una i prima que l'acompanya. Tot plegat ben poca cosa.

Al cap i a la fi, si et pregunten "Vius a la casa?" i contestes "Visc", què més dóna que hagis de dir "Hi visc". També ens entendríem, oi?

I quan fem desaparèixer la fruita i l'infant d'aquest acte de generositat "Jo dono la poma al nen" ja sabem que hauríem de dir "Jo la hi dono". Però ningú ho diu així! Només a TV3! Ho fem més fàcil "Jo se la dono".

Si al cap i a la fi són tan febles em sembla que valdria més deixar-los morir del tot abans d'aplicar uns mitjans artificials de resurrecció.

Aisí sia. Hi descansi en pau.

Comentaris

  • mort a estones[Ofensiu]
    llacuna | 04-06-2017 | Valoració: 8

    No cal matar ningú de cop i de forma definitiva, jo voto per a que aquest pronom aparegui quan ho vulgui qui l'utilitzi. Pura anarquia, sí!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de moulin

moulin

53 Relats

35 Comentaris

40835 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.

Que siguin ells els qui parlin de mi.