Cercador
El pronom feble
Un relat de: moulin- Compartir:
Entre els pronoms febles n'hi ha un que ho és especialment. Dèbil tot ell, ja va néixer prim i esquifidet. Amb una hac que no sona i una i prima que l'acompanya. Tot plegat ben poca cosa.
Al cap i a la fi, si et pregunten "Vius a la casa?" i contestes "Visc", què més dóna que hagis de dir "Hi visc". També ens entendríem, oi?
I quan fem desaparèixer la fruita i l'infant d'aquest acte de generositat "Jo dono la poma al nen" ja sabem que hauríem de dir "Jo la hi dono". Però ningú ho diu així! Només a TV3! Ho fem més fàcil "Jo se la dono".
Si al cap i a la fi són tan febles em sembla que valdria més deixar-los morir del tot abans d'aplicar uns mitjans artificials de resurrecció.
Aisí sia. Hi descansi en pau.
Al cap i a la fi, si et pregunten "Vius a la casa?" i contestes "Visc", què més dóna que hagis de dir "Hi visc". També ens entendríem, oi?
I quan fem desaparèixer la fruita i l'infant d'aquest acte de generositat "Jo dono la poma al nen" ja sabem que hauríem de dir "Jo la hi dono". Però ningú ho diu així! Només a TV3! Ho fem més fàcil "Jo se la dono".
Si al cap i a la fi són tan febles em sembla que valdria més deixar-los morir del tot abans d'aplicar uns mitjans artificials de resurrecció.
Aisí sia. Hi descansi en pau.
l´Autor
53 Relats
35 Comentaris
45112 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.Que siguin ells els qui parlin de mi.