Cercador
Empassar-se gínjols sensers
Un relat de: moulin- Compartir:
El ginjoler és un arbust originari de la Xina tot i que es conrea en diverses regions de la conca mediterrània des de temps molt antics. El seu fruit, el gínjol, encara que petit, és comestible, de la grandària d’una oliva, rogenc i es cull a la tardor.
Segurament coneixeràs l’expressió “ser més eixerit que un gínjol”. No sé quina relació guardarà aquesta fruita amb l’alegria. Misteris del català. Però sí conec una història relacionada amb el fruit que té el seu origen molt més enllà de la nostra terra. De la Xina.
L’expressió "húlún tūn zǎo" que podem traduir per “empassar-se gínjols sensers” s’origina en la medicina tradicional del país. Segons els seus fonaments tot l’ésser humà conforma un conjunt i cap fenomen vital pot ser analitzat aïlladament.
El canon intern de l’emperador Huang Di és un tractat de medicina tradicional atribuït a un emperador llegendari on es fa palesa la fonamentació teòrica, les pautes de diagnòstic i els models terapèutics d’aquesta medicina.
La llegenda explica que un metge estudiós d’aquesta obra es trobava en certa ocasió parlant de les propietats de la fruita amb un savi. Va mencionar un pacient que patia dolors a la melsa i també a les dents. El metge sabia que, d’acord amb aquell canon, les peres eren beneficioses per les dents però perjudicials per a la melsa. En canvi, però, amb els gínjols passava justament el contrari. Aquests fruits petits i vermellosos eren beneficiosos per a la melsa però perjudicials per a les dents.
De sobte, el savi que l’escoltava va afirmar que tenia la solució per a les persones que patissin problemes tant a la melsa com a les dents. El pacient hauria de mastegar les peres sense empassar-les per no afectar la melsa i faria just el contrari amb els gínjols. Se’ls empassaria sencers sense mastegar-los per no afectar les dents.
Sorprès davant d’aquesta solució, el metge preguntà “Que potser és possible digerir els gínjols empassats sense mastegar-los? Seguiran conservant els seus beneficis per a la melsa? Tots dos es van posar a riure perquè sabien del cert que això no podia ser de cap manera.
En l’actualitat quan algú utilitza l’expressió “empassar-se gínjols sencers” fa alusió a l’estudi de memòria de continguts sense fer l’esforç per comprendre en profunditat el que s’estudia. També es refereix a l’estudi fet sense una reflexió personal. Els dos mètodes resulten del tot ineficaços per a un aprenentage adequat.
Així, avui en dia a la Xina es pot escoltar que en una conversa es digui el següent: “El sentit d’aquest llibre cal comprendre’l en profunditat, en cap cas no es pot llegir com si t’empassessis gínjols sencers”. I aquí et deixo un altre exemple: “Quan estudiïs no pots empassar-te gínjols sencers; quan tornis a casa cal reflexionar sobre els continguts que t’han ensenyat els mestres”.
I a tu, apreciat lector, et diria que quan facis qualsevol cosa d’esma miris de no empassar-te gínjols sencers.
Segurament coneixeràs l’expressió “ser més eixerit que un gínjol”. No sé quina relació guardarà aquesta fruita amb l’alegria. Misteris del català. Però sí conec una història relacionada amb el fruit que té el seu origen molt més enllà de la nostra terra. De la Xina.
L’expressió "húlún tūn zǎo" que podem traduir per “empassar-se gínjols sensers” s’origina en la medicina tradicional del país. Segons els seus fonaments tot l’ésser humà conforma un conjunt i cap fenomen vital pot ser analitzat aïlladament.
El canon intern de l’emperador Huang Di és un tractat de medicina tradicional atribuït a un emperador llegendari on es fa palesa la fonamentació teòrica, les pautes de diagnòstic i els models terapèutics d’aquesta medicina.
La llegenda explica que un metge estudiós d’aquesta obra es trobava en certa ocasió parlant de les propietats de la fruita amb un savi. Va mencionar un pacient que patia dolors a la melsa i també a les dents. El metge sabia que, d’acord amb aquell canon, les peres eren beneficioses per les dents però perjudicials per a la melsa. En canvi, però, amb els gínjols passava justament el contrari. Aquests fruits petits i vermellosos eren beneficiosos per a la melsa però perjudicials per a les dents.
De sobte, el savi que l’escoltava va afirmar que tenia la solució per a les persones que patissin problemes tant a la melsa com a les dents. El pacient hauria de mastegar les peres sense empassar-les per no afectar la melsa i faria just el contrari amb els gínjols. Se’ls empassaria sencers sense mastegar-los per no afectar les dents.
Sorprès davant d’aquesta solució, el metge preguntà “Que potser és possible digerir els gínjols empassats sense mastegar-los? Seguiran conservant els seus beneficis per a la melsa? Tots dos es van posar a riure perquè sabien del cert que això no podia ser de cap manera.
En l’actualitat quan algú utilitza l’expressió “empassar-se gínjols sencers” fa alusió a l’estudi de memòria de continguts sense fer l’esforç per comprendre en profunditat el que s’estudia. També es refereix a l’estudi fet sense una reflexió personal. Els dos mètodes resulten del tot ineficaços per a un aprenentage adequat.
Així, avui en dia a la Xina es pot escoltar que en una conversa es digui el següent: “El sentit d’aquest llibre cal comprendre’l en profunditat, en cap cas no es pot llegir com si t’empassessis gínjols sencers”. I aquí et deixo un altre exemple: “Quan estudiïs no pots empassar-te gínjols sencers; quan tornis a casa cal reflexionar sobre els continguts que t’han ensenyat els mestres”.
I a tu, apreciat lector, et diria que quan facis qualsevol cosa d’esma miris de no empassar-te gínjols sencers.
l´Autor
53 Relats
35 Comentaris
43383 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.Que siguin ells els qui parlin de mi.