La Maquinista

Un relat de: totidolentot
La Maquinista

La temporada d’esquí havia començat, les pistes estaven preparades per rebre la munió d’aficionats que gaudien d’aquest esport. Els esportistes d’elit tenien les seves pròpies pistes, nois i noies amb possibilitats de poder-se dedicar professionalment al esqui, on fins i tot algú d’ells ja havia participat en algun campionat nacional.
La majoria d’aquests joves entrenaven de dia però hi havia un grup reduït que ja fos perquè estudiaven o treballaven, tenien de fer-ho a la tarda quan ja fosquejava i acabaven fins ben tocades les onze de la nit.
L’Anna estava davant del mirall intentant unir un floc de cabells rebels amb la resta de la cua.
Ara ja no s’escarrassava gaire amb la seva imatge, lluny quedava l’època en que s’arreglava per anar a treballar de dependenta a una botiga de roba de Ripoll. Ja feia temps que la botiga va tancar i ella va haver de tornar al seu poble a buscar-se la vida.
A Ribes de Fresser tot-hom té un lligam directa o indirecta amb el cremallera de Nuria, el tiet de l’Anna la va convèncer per que estudies com a maquinista. Ell la va ajudar a accelerar la seva incorporació fent valdre la experiència i contactes al haver estat més de trenta anys fent aquesta tasca. L’Anna només va necessitar un any per obtenir el títol però al ser la darrera, va haver d’acceptar l’horari més ingrat.
Començava a les cinc de la tarda i acabava a mitja nit; a més, després del darrer viatge encara tenia que supervisar que tots el vagons estiguessin vuits i si es donés el cas recuperar algun material extraviat dels passatgers.
Al poble havien pocs nois de la seva edat i això feia palès les poques relacions íntimes durant els darrers cinc anys. L’Anna però feia un any que vivia de lloguer en un piset al poble i gaudia d’independència l llibertat de moviments, amb això s’acontentava.
Potser per aquesta falta de relacions l’Anna tirava de fantasies. A les nits, abans d’adormir-se solia masturbar-se imaginant-se en situacions excitants que la duien en poca estona a tenir orgasmes intensos. Darrerament però, les seves fantasies nocturnes sempre s’emplaçaven en el lloc de treball. Tant era així que quan es trobava en la intimitat de la seva cabina recordava episodis dels somnis de la nit anterior que feia que la travessia no fos tant aburrida...
El cremallera contava amb tot d’aparells moderns, el tauler de control era de nova generació però el mecanisme per canviar el sistema de tracció a mig recorregut, encara es feia de forma manual a través d’una palanca.
Durant el seu torn feia un màxim de dos viatges, en el darrer, el cremallera restava aturat a la estació de Nuria durant unes dues hores fins a recollir els darrers esquiadors. L’Anna aprofitava aquella estona per llegir, o entretenir-se jugant amb el mòbil.
Ja feia dies que es fixava amb la palanca del canvi de tracció, aquesta, un cop accionada transmetia una vibració que si mes no, a l’Anna la tenia encuriosida.
Es disposava a llegir el llibre de torn, quan de reüll va observar la palanca, va atansar els dits, la vibració era suau però constant. Va apagar la llum de la cabina, va girar el seient fent que la palanca quedés entre les seves cames i tot seguit va desplaçar el cos cap endavant fins que aquell cilindre va tocar el seu entrecuix. Gaire bé al instant va haver de recular doncs tot i portar pantalons la sensació la va sorprendre. L’Anna però no es va acovardir, va abaixar-se els pantalons, va agafar aire i molt a poc a poc s’hi va anar apropant de nou. Aquesta vegada sabia amb que s’enfrontava, encara portava les calcetes i l’extrem del cilindre semblava que hagués agafat vida i volgués entrar, amb pocs segons va notar com les calces es mullaven, a les hores les va apartar i lentament es va anar introduint aquell mànec de ferro. L’Anna es va agafar fort als recolza braços i es va començar a follar el mànec. La vibració es traslladava a tot el cos, les mans crispades esgarrapaven el seient, l’orgasme era imminent, es va deixar anar de les mans i el cos amb la suor va lliscar endavant fins que la punta d’aquell penis d’acer va arribar al coll del úter. Els orgasmes van venir un rere l’altre fins que va perdre el coneixement. Al cap d’una bona estona els sorolls dels passatgers pujant al vagó la van despertar, encara tenia aquell fal·lus improvisat dins seu, com va poder es va desempallegar de aquell dimoni d’acer, va apujar-se els pantalons, va respirar fondo per intentar recuperar-se però quan va aconseguir-ho va entrar en pànic al adonar-se de que algú havia obert la llum de la cabina.
Continuarà.....

Comentaris

  • La maquinista[Ofensiu]
    Prou bé | 13-09-2022

    Com que continuarà ja comentaré al final del relat. Ara bé...

    (Hauries de repassar ortografia i... T'aconsello emprar Language Tool. A mi me'l van aconsellar i el trobo fàcil i útil)

    AMB total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: