La Maquinista (3ra part)

La Maquinista (3) (Continuació de la 2ra part)

Ella sempre s’havia sabut una noia sexualment alliberada, havia tingut unes quantes relacions amb nois del poble i sobretot amb nois de Ripoll quan treballava a la botiga de moda. Recordava molt especialment una relació que va mantenir breument amb un home quinze anys mes gran.
Ara, l’experiència que acabava de tenir amb el Carles, li recordava bastant aquella relació.
Totes dues experiències, tenien en comú el fet de sentir-se dominada, de trobar-se en situacions a on l’altre la controlava i ella es deixava fer, obeïa, i aquest fet la portava a situacions extremes, on tenia de reconèixer que la transportava a uns llindars de plaer altíssims.
El Carles sabia que a l’Anna li havia agradat la situació viscuda la nit anterior, altrament li hagués estat molt fàcil no contactar amb ell i deixar-ho tot. Estava segur que l’Anna volia mantenir aquella relació però volia assegurar-se; per tant esperaria que fos ella la qui contactés de nou amb ell.
S’havien acomiadat per telèfon fins l’endemà, però els dies passaven i el Carles no la trucava.
Van passar quinze dies i durant aquest temps l’Anna només desitjava sentir de nou la seva veu. Per la nit, al llevar-se, a la feina, en cada moment del dia el seu cos es mantenia excitat. Ella intentava no estimular-se, es volia guardar per ell, però finalment en algun moment, sucumbia a la excitació mantinguda i es masturbava.
Era divendres a la nit, havia acabat el seu torn i de tornada cap a casa va sentir el soroll d’unes passes que s’acostaven. De reüll va veure una silueta masculina, restava a tres metres d’ella i aviat l’atraparia, per altra banda ella no volia córrer ni tan sols accelerar el pas, era ell...., volia que fos ell, finalment el coneixeria.
Efectivament era el Carles, l’havia esperat a l’estació del poble fins que la va veure, feia fred ,ell anava embolcallat amb un passamuntanyes, excusa perfecte per portar a terme el seu pla.
Era molt mes alt que jo, es va adreçar a mi pel nom.
-Segueix-me... Vaig anar darrera d’ell, vam travessar el poble fins arribar a un descampat. En un racó d’aquell indret gèlid hi havia una minúscula barraca per guardar estris de camp. El Carles va obrir el cadenat de la porta i em va convidar a entrar-hi, la poca llum que entrava per les escletxes deixaven entreveure un lloc abandonat, amb arnesos i aparells de cultiu antics.
Va tancar la porta, ell anava totalment tapat, només vaig poder copsar la seva mirada, ulls foscos que em miraven amb desig, vam estar uns segons en silenci, una pausa prou llarga per donar-me la oportunitat de fugir, de cridar, de fer-me enrere.
-Despulla’t !!
Vaig dubtar, feia molt fred, li vaig mirar els ulls amb cara de no acabar d’entendre com em podia demanar una cosa així.
Molt bé va dir. Es va girar i va fer el gest de marxar.
-No, no marxis. Es va girar i es va creuar de braços. Em vaig treure els guants i l’abric, l’aire que entrava per les escletxes va fer efecte immediat i els mugrons se’n van tensar, vaig continuar traient-me la roba fins acabar amb roba interior, vaig parar, el vaig mirar i ell em va encoratjar amb un gest a continuar. Ja estava tota nua, m’abraçava a mi mateixa ja no de vergonya si no de fred. Es va acostar decidit i em va agafar dels braços.
En aquell moment vaig haver de reconèixer la meva sort. Tenia a la noia dels meus somnis davant meu, despullada malgrat el fred i lliurada a mi.
Tenia por d’estar anant massa lluny, com a molt estàvem a dos graus, per tant el fred
tenia de ser gairebé insuportable.
Amb tot però li vaig enlairar els braços i la vaig lligar amb una corda que prèviament havia preparat al sostre. La vaig alçar tensant les cordes i vaig posar al terra dues capses de plàstic, una per cada peu, a les hores la vaig anar baixant fins que la punta dels dits van tocar les caixes. Al cap d’uns segons la tremolor del cos de l’Anna era tant intensa que no aconseguia fixar els peus per poder alliberar la tensió dels braços.
Mentre jo intentava trobar el lloc a on recolzar els peus ell restava impassible davant meu, va ser a les hores quan es va treure el passamuntanyes, finalment li veia la cara, em va semblar atractiu, cabell castany mitja melena i molt bru de pell, una boca generosa i uns ells negres que m’hipnotitzaven. Tot i la tibantor dels meus braços aquests tremolaven així com la resta del meu cos, el fred era tant intens que em saltaven les llàgrimes.
M’hi vaig apropar, tant a poc a poc com em permetia l’ànsia, fins que vaig notar el seu alè compulsiu a la meva boca. Tota ella reclamava que l’abraones, però em vaig contenir, els meus braços van restar immòbils però per contra, la meva boca va devorar la seva, la seva la meva.
Després d’uns segons i encara amb els guants posats acariciava el seu cos mentre la seva boca em devorava, ara, la mà enguantada estava a la entrada del seu sexe, ella va panteixar la cintura cap a mi per fer el contacte més intens. Vaig entrar, un dit, després dos, i finalment tres dits van entrar sense dificultat. La meva boca anava d’un pit a l’altre infringint petites mossegades als mugrons, aquests semblaven tenir vida pròpia reclamant la calidesa dels meus llavis.
Vaig canviar la mà de lloc i aprofitant el guant xop dels seus efluvis, vaig començar a furgar el seu esfínter mentre l’altre mà agafava el relleu en el seu sexe.
Era seva i ell ho sabia, tant seva que fins i tot quan estava a punt de desvirgar-me pel darrera en prou feines vaig mirar-li els ulls demanant-li que fos delicat.
Però no ho va ser, només va ser un dit però el fa fer entrar de cop fins al fons, l’altra mà fregava de forma accelerada el meu clítoris amb la qual cosa el dolor va ser mitigat pel orgasme que em sobrevenia.
Vaig deixar l’Anna que es recuperés, vaig afluixar una mica la corda que la mantenia penjada perquè pogués ara si, descansar a peu pla sobre les caixes.
Tot i el fred estava suada, els seus cabells rossos repartits i enganxats a la seva cara li donaven un toc salvatge que la feien encara més desitjable.
Les cames tot just m’aguantaven, estava recuperant la circulació dels braços, el cap cot i els ulls tancats intentant tornar a la realitat, quan de sobte vaig sentir l’estrèpit d’un motor.
En Carles havia engegat la petita segadora dièsel que feia servir per llaurar, l’Anna va aixecar el cap i va veure en Carles amb aquell aparell al seu costat, a les hores va veure com ajustava verticalment una barra d’acer a la transmissió del motor.
Aquest es el meu regal.
Va tornar a tensar la corda i l’Anna es va enlairar de nou. Després va agafar les cames i obrint-les al màxim les va lligar als laterals de la caseta.
Poc després l’aparell estava darrera seu amb la barra apuntant el seu cul. El Carles va destensar de nou la corda, ara el cilindre estava al llindar del recte i a poc a poc va fer entrar els quinze centímetres de fal·lus dins seu.
Després del orgasme creia que tot s’havia acabat però el meu botxí havia decidit allargar aquella bogeria.
El fred havia tornat a envair el meu cos, les cames obertes tensades al màxim i aquell tros de ferro que tot i haver entrat amb certa facilitat em mortificava.
Ell estava davant meu, va acostar-se al aparell i va connectar de nou el motor . La vibració del motor es transmetia al cilindre, el motor a ralentí feia vibrar tota la meva zona abdominal, a poc a poc el meu cos agafava de nou temperatura, quan vaig aixecar la mirada vaig veure el cos mig nu d’en Carles, el seu penis erecte no deixava a dubte les seves intensions.
Ja feia estona que la meva excitació era màxima, però finalment havia arribat el meu torn. Vaig ubicar-me entre les cames d’aquella preciositat, i vaig penetrar-la.
En mantenia quiet en el seu interior gaudint de l’escalfor de la seva vagina vibrada, quan ella em va demanar que la follés, jo no podria durar gaire sense escorrem per la qual cosa no vaig fer-li cas i vaig ralentí tot el que vaig poder la follada. Així vam estar uns minuts. Tot i el meu moviment lent ella ja havia obtingut dos orgasmes. Jo estava a punt de rebentar i quan vaig arribar a la zona de no retorn vaig donar força al motor perquè la vibració fos mes intensa, en aquell mateix instant vaig començar a follar-me l’Anna de forma salvatge fins a còrre’m.
Vaig sortir d’ella i em vaig posar els pantalons, la vibració de la màquina encara estava al màxim, ella girava el cap banda i banda els dits del peus crispats indicaven que ella encara orgasmava, vaig estar contemplant aquella escena durant uns segons fins que l’Anna em va mirar, suplicant.
Vaig parar la màquina en sec, tan sols van quedar els gemecs de l’Anna.
La seva respiració es va anar calmant. La vaig agafar per sota les aixelles i vaig empènyer el cos cap amunt per deslliurar-la del cilindre, la vaig deslligar i immediatament em vaig treure l’abric per posar-li per sobre. Em vaig asseure al seu costat, abraçant-la.
Finalment ens coneixem, em dic Carles.