La maquinista (2na part)

Un relat de: totidolentot
La Maquinista (2) (Continuació de la 1ra part)

El viatge de retorn es va fer llarguíssim, sabia que algú havia encès la llum de la cabina i per tant l’havia vist mig despullada i inconscient. Finalment va arribar a l’estació; quan ja no quedava cap passatger es va disposar a fer la revisió dels vagons segons el protocol establert.
Tot i el fred va estar suant durant la inspecció dels dos vagons patint per trobar-se amb la persona que suposadament l’havia enganxat in fraganti, però no es va trobar amb ningú.
Seguidament va anar a les oficines a deixar els utensilis de conducció i se’n va anar a peu cap casa seva.
Eren les dotze tocades, estava cansada i es va prendre una dutxa. L’aigua estimulava el seu cos tot recordant la vivència viscuda unes hores abans a la cabina. La seva vagina encara estava dilatada però estava tant cansada que va decidir no estimular-se més, volia sopar una mica i anar a dormir.
L’endemà com cada dia es va despertar sobre les onze i va sortir a comprar. Tornant a casa va obrir la bústia i es va trobar un parell de factures i un sobre sense remitent. Ja en aquell moment es va posar nerviosa ja que sospitava que l’autor d’aquella carta tindria relació amb el que havia experimentat el dia anterior.
En Carles treballa fent feines de manteniment a l’estació, es una feina dura, porta una màquina trepitjaneu i es dedica a arreglar les pistes. Feia temps que tenia ullada l’Anna la maquinista del darrer torn. Tot i vivint al mateix poble l’Anna no s’havia fixat mai amb ell, potser per la diferencia d’edat, ella rondava els trenta i ell acabava d’entrar a la quarantena.
Aquella nit havent plegat de la feina es va decidir a parlar amb l’Anna, sabia que restava a la seva cabina esperant els darrers esquiadors per baixar-los a Ribes.
Dubtava en si aquell era el millor moment, però havia acabat més d’hora de lo normal i armant-se de valor va trucar a la cabina. No va obtenir resposta, va insistir un parell de vegades amb el mateix resultat. Finalment va empènyer la porta i va treure el cap. La cabina estava a les fosques i només va poder veure a través de la tènue llum de la lluna, la silueta de l’Anna mig estirada en el seu seient. Va suposar que dormitava, però per altre banda sabia que gaire bé era l’hora de marxar i va decidir despertar-la. Va trobar l’interruptor de la cabina i va encendre el llum. La escena el va deixar en xoc. En un principi va creure que l’Anna havia tingut un desmai espontani però ben aviat va intuir el que li havia passat. La seva vagina traspuava humitat a dojo i aquell mànec introduït dins seu deixava clar quina era la causa. No va gosar despertar-la, va tancar la porta i es va asseure’s en el primer seient del vagó continu.
Els passatgers van començar a entrar, ell estava preocupat per la situació, però tot i el xivarri dels nois, va poder sentir sorolls dins la cabina que indicaven que la màquina es posava en marxa, l’Anna s’havia despertat.
Durant el trajecte només tenia en ment la imatge de l’Anna clavada en aquell fal·lus, suada, amb els cabells rossos enganxats a la cara, els llavis humits entre oberts, i sobretot recordava la tremolor de les seves delicades i blanques cuixes mentre el seu cos inconscient encara panteixava.
Al arribar a l’estació la va seguir a certa distància, altres vegades ja ho havia fet amb la intenció de atansar-se a ella i presentar-se, però mai no va tenir prou coratge.
L’Anna va deixar les factures a sobre la taula, es va quedar amb la carta a la mà i la va començar a llegir plena d’ansietat.
-Anna, Desitjo que ja estiguis recuperada de la sessió d’ahir a la nit.
“Pel que vaig observar t’agrada experimentar en el sexe, jo et puc portar al límit descobrint sensacions mai viscudes. A baix tens el meu contacte de WhatsApp. Carles.”
Qui era aquest Carles.... Immediatament l’Anna va relacionar-lo amb algú de la estació, algú que la coneixia i que sabia a on vivia. Totes aquestes conclusions encara la van posar més nerviosa.
Havia passat una setmana d’aquella missiva, al vespre, un cop acabada la jornada es dirigia com sempre cap a casa seva a pas lleuger, nerviosa i mirant al seu voltant. Aquella situació l’havia trastornat, dormia poc, la pujada a Nuria se li feia llarguíssima i durant l’aturada a la estació de Nuria esperant els darrers passatgers, havia decidit restar fora de la cabina, arraulida a la andana.
Ja era l’hora de baixar, només entrar a la cabina es va trobar un paper al terra, el va desplegar, el missatge era clar, el remitent també:
-Hola Anna, fa dies que no sé res de tu. Vull que sàpigues que avui també estaré molt a prop teu, no pateixis, soc un bon tio, però des del dia en que et vaig veure en les circumstàncies que tu ja saps, la meva obsessió per tu ha anat creixent. Sé que tens unes necessitats paral·leles a les meves, i crec que les podríem fer realitat tot junts. El teu admirador Carles.
Un cop a casa l’Anna va llegir aquell escrit una vegada i un altre, portava masses dies neguitosa immersa en aquella incertesa, tenia dues alternatives o be anar a la policia, o posar-se amb contacte amb aquell desconegut.
Finalment es va decidir per contactar amb ell.
-No se qui ets, vull que no m’emprenyis més o aniré a la policia.
El Carles va rebre el missatge i tot i que no era amistós, ell ja tenia el que volia, el seu número de contacte.
-Bon dia Anna, com ja et vaig dir no et vull cap mal, només vull conèixe’t, m’ha agradat que et decidissis no anar a la policia, ha estat una bona decisió tant per mi com per a tu.
Tot seguit l’Anna va obrir una foto annexa, i a on pensava que finalment veuria la cara del Carles, es va veure a ella mateixa en la cabina, desmanegada i mig despullada.
Fill de puta, va cridar.....
L’Anna, indignada es fa ficar al llit amb la darrera imatge ficada al cap, malgrat el seu enuig es va excitar al recordar les sensacions viscudes. Un cop calmada i quan començava a agafar el son va sonar el seu mòbil, era ell. Ja d’entrada la seva veu li va sonar atractiva, ella anava a dir alguna cosa però el Carles amb autoritat li va demanar que callés. Va ser a les hores quan es va adonar que era una vídeo trucada.
En la imatge apareixia el cos del Carles despullat, s’estava masturbant. De forma instintiva ella també va començar a acariciar-se. Ell li va demanar que enfoqués el seu cony.
A les hores el Carles li va dir que acostés el mòbil al seu clítoris, en aquell moment l’Anna va notar com el mòbil transmetia vibracions sincopades a la seva mà. Va acostar l’aparell al seu sexe. Les vibracions cada vegada eren més fortes, el Carles podia sentir els esbufecs de l’Anna que es precipitava acceleradament al orgasme, a les hores el Carles de forma taxativa va ordenar que mirés el mòbil i s’acariciés amb els dits. L’orgasme era imminent, estava veient la imatge del Carles masturbant-se amb violència, ell estava a punt d’acabar i li va demanar que es pessigués el clítoris. Ella va començar a cridar mentre observava com de la polla del Carles brullava el seu orgasme.
Durant uns segons es va fer un silenci només trencat per petits gemecs d’un i l’altre camí de la relaxació.
Fins demà va dir el Carles, l’Anna va correspondre a la salutació amb una veu entre avergonyida i complaguda.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: