La llibreta amb títols de poemes que no escriuré

Anava a dir que venc títols però al capdavall
m'ha semblat mesquí. Fins i tot vendre'ls a 0,60
seria lleig. Els regalo, i de regal, també, hi va una petita descripció del contingut.

Una sabata del peu dret baixa pel Segre i s'embarranca davant de la Seu (poema sobre l'actualitat: construcció de blocs de pisos, contaminació... La sabata s'atura davant de la Seu i contempla la vella bellesa gòtica, però la confon amb un horrorós bloc d'apartaments a mig edificar).

L'illa peninsular, o la península illenca (un molt bon títol, perquè conté les cinc vocals. Apte per a nacionalistes i per als qui els agrada entrar en l'inútil debat de les essències pàtries, i de si Espanya és Catalunya o no o a vegades o mai, i sobre si cal ser federalistes, sobiranistes o autonomistes o no-res, i per a tots els amants de fer-se la pitxa un embolic, com sol dir el meu amic en Xevi).

La Venus de l'aigua al coll (hauria de tractar sobre la derrota de la bellesa als temps contemporanis, amb l'argument d'un pintor que va pintar una Venus sortint de les aigües, però la mossa va entrapussar i es va fotre de cap a mar -moment sublim que va copsar l'artista, qui estava passant una forta depressió per la causa esmentada abans).

Prometeu mal assessorat financerament (homenatge a un mestre clàssic, però fent una brometa. En Jep Prometeu de les Borges ha fet una mala inversió i ha comprat segells a Filesa, i ara ha perdut els estalvis i deu un munt d'euros a hisenda. Metàfora sarcàstica de la faula de la formiga i la cigala. Sa germana na Cinta, a qui tots prenien per ximpleta, resulta que s'ho rebenta tot viatjant pel Carib i pel Senegal, on fa amistat amb homes de bellesa noble i gran membre. Ara un cop a la misèria, en Jep lamenta no haver imitat sa germana. El lament és, precisament, el primer vers del poema).

Una temporada a l'infern (sí, ja sé que el títol és d'en Rimbaud, però tracta d'un home que, per amor, puja al Dragon Khan de Port Aventura, ja que fa poc que ha començat a sortir amb una mossa guapíssima que li va dir: "M'encanta el Dragon Khan, és que flipo. I a tu?". I ell va fer que sí amb el cap, perquè en aquell moment encara no havien consumat l'acte i només el movien les intencions copulatòries).

Res de nou a l'est (un home mira el mar des del Cap de Creus, està de pega i no hi ha barques ni núvols ni res).

Res de nou a l'oest (també un manlleu. Un home mira cap a Espanya).

L'Odissea (la idea que se'm va acudir era un llarg poema èpic. Un home deserta d'una guerra dalt d'una barqueta. Li passen les mil-i-una. El millor és que volta deu anys i es dedica a allitar-se amb la primera que troba, i resulta que quan torna a casa la dona pròpia li ha estat obsessivament fidel i ell va i es carrega un pobre pretendent que hauria fet justícia).

L'Evangeli segons sant Mateu (no sé d'on m'empesco idees tan rares. Un jove ha dut una vida normal i gris, i quan arriba a una determinada edat, posem per allà als trenta i escaig, de sobte sent l'impuls irrefrenable i foll de redimir la humanitat. Ho deixa tot, passeja pel desert amb uns quants il·luminats, predica i pesca peixos pels llacs. Una frase seva fa fortuna: estimeu-vos els uns als altres. Per haver-la dita, però, i com és lògic -sembla mentida que no s'ho hagués vist venir- el fan presoner, el torturen i el maten. Després es munta un guirigall terrible de conseqüències infinites, i dos mil anys després un alemany que no estima ningú s'autoproclama descendent del nostre jove, però això és com un apèndix).

Si algú vol cap d'aquests títols, només ha d'enviar-me la seva sol·licitud i jo li diré si ja està emparaulat: lluisba@hotdak.net