LA LLEBRE ROIG

La llebre va mirar a si mateixa al hivern, després a l’estiu i va pensar: “I perquè jo tinc només dos abrics de pèl: el blanc i el gris? Cosiré un de roig, així com ho té la guineu!
En primer lloc, és bonic. En el segon, la resta de llebres començaran a tenir la por de mi, i totes les pastanagues seran de l’hort seran meves!”

Dit i fet. Va cosir la llebre el abric de pèl nou i va sortir a donar un passeig.
Va veure una guineu des de lluny i es va posar contenta. Pensava que era una comare que visitava de l’altre bosc. Així tindrem les últimes notícies des de l’estranger, i compartirem les seves!

I quan ha vist una llebre, s’ha posat encara més contenta ja que no ha menjat des del matí.

Només la llebre no tenia gens d’alegria. Pel pèls va poder escapar. Ja que a viure un vol més que menjar!

I a la guineu va quedar només a llepar-se. I des de llavors la llebre ja no pensava més a canviar alguna cosa que no li va regalar el Deu (Creador)!

@ Autor: monge Varnava (E. Sanin) (www.esanin.ru)
@ Dibuixant: Viacheslav Polegaev (http://polegaew.gallery.ru/)
Traducció i adaptació: Liudmila L. (amb el permís per la publicació digital d’autor)