LA IRA I LA HUMILITAT

Es va anar la ira per tot el món per mirar la gent i ensenyar a si mateixa.
Per tot arreu hi ha discussions, enemistat, i fins les guerres enteres!
Només hi havia una cosa per que tenia llàstima la ira: que no era per a sempre...

Va començar buscar la causa, el perquè i va arribar fins un monestir.
Hi havia una tanca baixa, les portes de fusta, però no hi havia ni canons sobre les parets, ni armes en les furats estrets per les finestres.
“Vaja, - està pensant la ira, - amb tot això els venceré fàcilment. I fortaleses més grans vaig dominar!

Es va apropiar a les portes, i allí es va trobar un porter que era molt callat i modest. Tot el temps deia: “bon dia” i “perdona’m”!
Li va començar la ira a “escalfar”. Li deia que els seus “germans” no li respecten ja que té la roba escaparata i li fa el servei només del porter quan per l’aparença seva hauria de ser un bisbe ja fa temps! Després, veient que el porter no li fa cas, va començar aquissar els retardats que anaven al convent. Però no havia manera.

Es va sorprendre la ira:
- Em pots dir, almenys, com et dius?
- La humilitat – va respondre el porter dòcilment.
- I hi ha molts tals de vosaltres per aquí?
- Així dèbils i inútils, com jo, només un. La resta són monjos verdaders. Jo estic només vigilant per mantenir l’ordre per aquí. Però ells resen per que la gent visqui amb amor i acord.
I es va tancar les portes.
Llavors, es va entendre la ira, perquè el seu poder en la terra no era per a sempre...


@ Autor: monge Varnava (E. Sanin) (www.esanin.ru)
Traducció i adaptació: Liudmila L.