La immortal

Un relat de: marco3434

Ella era una immortal, segurament la última immortal que vivia en aquest planeta. Tenia uns vint-i-tres mil anys aproximadament, i ara tenia un problema, el seus documents deien que havia nascut l'any mil nou cents trenta vuit, o sigui que ja tenia seixanta vuit anys, però no n'aparentava més de trenta, i aquests documents ja no colaven. Tenia que aconseguir-ne de nous, i allò sempre era empipador. Pensava això mentre anava caminant a poc a poc pel carrer sense mirar enlloc, tot ja ho havia vist tantes vegades que semblaven les joguines trencades d'un nen ja massa gran per elles. Un noi la va mirar amb interès, ella se'n va adonar però no s'hi va interessar, havia estat ja amb tants milers d'homes que no va veure rés en aquest que no hagués vist abans en algun dels altres. Era bonica però anava deixada i no gaire arreglada. En aquells moments sols pensava en arribar a casa i descansar. Va entrar a casa seva i es va posar un barnús i se'n va anar directa al bany. Va omplir la banyera amb aigua calenta i s'hi va submergir una bona estona. Era la seva maledicció viure i viure sense poder aturar aquell rellotge. No moria, no envellia, no emmalaltia, i no tenia companyia estable, no podia compartir amb ningú el seus sentiments i anhels. Havia tingut moltes parelles, i molts fills, i aquets li havien donat molts nets i besnéts que havia tingut necessariament que oblidar. Qui sap si tal vegada més de mig planeta portava la seva sang. De fet aquell jove que se li havia insinuat li semblava molt familiar. Volia morir-se i estava decidida a fer-ho. Estava més que avorrida de tot, tot ho havia fet , tot ho havia provat, rés era nou, tot estava gastat de tant fer-ho servir. Quina sort tenien els mortals que tenien concedit el do de la mort quan encara les seves il·lusions estaven vives. Ella també volia morir-se, necessitava aquest canvi. I ho faria aviat, no acabaria viva aquell mil·lenni.


Comentaris

  • Hola Marco3434![Ofensiu]
    Ledesma Luna | 28-10-2006

    M'he llegit el teu relat! M'ha recordat a les películes fantástiques en les que surt aquell personatge inmortal que ha viscut i ho ha vist tot... tants cops que em desitjat ser inmortal i al cap i a la fi deus acabar fart de viure...però hi ha tants moments que vols repetir i tants instants que vols tornar a reviure... m'agradat. També he llegit el del naufrag... ;P
    1Pto

l´Autor

marco3434

35 Relats

41 Comentaris

39503 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Aqui ve la meva petita descripció que podeu llegir, o que podeu ignorar, abans de continuar viatge.

Si heu decidit seguir i heu arribat ací la meva enhorabona. Se us concedeixen 10 punts. Per bescanviarlos podeu consultar la taula que Ron Weasley te penjada a la sala comú de Grifindor.

M'agrada llegir relats i encara més escriure'ls, notar com em cau al damunt la pluja fina, passejar per prats verds i molls, escalfar-me al sol, aspirar l'olor de les plantes remeieres, sentir la grandesa de les muntanyes, escoltar la remor del bosc, deleitar-me amb el so de la veu femenina i fer l'amor amb tendresa.

Si, crec que encara val la pena viure una miqueta més. La mort es un gran dó que ens han fet però la vida és un de més gran encara. Fruim una miqueta més d'aquest calze abans de deixar-ho tot enrere.

Vinga, valents i apa lins.

menfis3434@hotmail.com