La història continua, o com continua la història?

"Señora se ofrece interina para trabajos domésticos": això és el que diu el rètol enganxat a una farola, al pas de vianants. Em pregunto si "interina" vol dir que no exigeix continuïtat per tal de ser contractada o és que no vol fer feines domèstiques per sempre?
Davant un anunci del "Circo italiano": mai més ben dit.
Al fons els eslaus de torn ocupant el banc en mig del verd - sense feina ni previsió de feina, ni aquí, ni allà - i un home que abraça el seu gos, que és sens dubte el seu millor amic: ell i els cambrers - sud-americans - del bar de la cantonada. Li passen els suplements de La Vanguardia i segurament algun cafè de franc. Va amb una crossa.
Em trobo una antiga companya de feina que m'odia ferotgement: jo crec que no és (solament) per comunista ( no ella, sinó jo) és que o caic bé o m'odien, ves!; jo crec que per culpa, més aviat, del meu caràcter reservat, que sense ser malintencionat, deu provocar un cert desgast en alguns dels altres: alguna sensació de perill o un efecte mirall.

“Collons, xicon! És un bon començament de novel•la realista.” Em diu un company de fòrum.

Gràcies Bonet; però com continua? Operen al senyor de la crossa que troba feina i es casa amb la noia del bar: corredora de mig fons? El albanokosovars es venen les armes i es dediquen al treball sindical entre els seus compatriotes? jo canvio de caràcter i la noia de la feina acaba pensant que no n'hi havia per tant i que en realitat era ella l'antipàtica? Estic fet un embolic;...en tot, menys en la meva fe “inquebrantable” en els principis no se si revolucionaris i tampoc sé si marxians,...

A l'hora de dinar he tingut severes vacil•lacions per explicar-li al fill petit, que amb paciència escolta les meves repapiejades (degudes a aquest paisatge matinal que he tingut ocasió de presenciar), si el negoci d'un petit propietari, posem un senyor que te una òptica, explota o no als seus treballadors, ja que a nivell individual ha tingut prou energia per a fundar el negoci i els treballadors que té, hi han trobat prou bona ocupació.

Me n'he anat per les branques parlant de que sempre és millor treballar de forma cooperativa sense tenir gent llogada, i que mai, per més anys que hi treballin tindran dret a cap propietat contràriament al fill de l'amo o al propi amo, el qual te dret a una part en el producte final sense fotre brot. És a dir, quina importància té el factor creatiu? Quin valor té la invenció? Perquè un cop creat el negoci, si que n'hi ha d'explotació,a parer meu.

M’he fet fort, això sí, en l'exemple del contractista que em va fer unes obres a casa i que pagava el sou - de mercat - als seus treballadors (excel•lents) bolivians, quan volia. L'amo era argentí.

“I ho veig fotut que canvie la cosa!” rebla el company.
“I a la invenció i fet creatiu, els deixaria a nivell corrent... Deu euros l'hora, val?”

Repasso mentalment al mestre barbut i ja sé com continua la ”història”; per això “Das Kapital” es diu “Das Kapital”, perquè aquell que té aquesta substància preciosa en el seu poder, veu com, pel sol fet de fer-la servir, queda remunerada (aquesta riquesa ja creada, ja amortitzada, morta diríem ) la majoria de les vegades, amb el treball nou, viu i calent que s’acaba de fer.