LA FORCA DELS ÀNECS

Un relat de: Ros Martí
Carda com si fos l'últim clau
Estima com si fos el primer

És quan som fora que escarbem la lluna
Sidecars vermells arrossegant la por
Tenebres esmicolades, capicues
Números repetits en el nombre
Dels fidels.
Banyes entortolligades en llavis tancats
Ous plens de vent ensumant
La forca dels ànecs nedant cap per avall

Entremig de la desídia i els costums
S'entaforen tossuts els malnoms
Les urticàries pregonen avui,
Per sempre més
L'excés de llum de la lluna escarbada


Comentaris

  • Ànecs[Ofensiu]
    Prou bé | 11-10-2021

    O no! Mira no he entès res però, sorprenentment m'ha agradat! Potser no cal entendre-ho tot! Potser mirar, escoltar, i, sentir....
    Amb total cordialitat

  • Ànecs penjats?[Ofensiu]
    kefas | 08-10-2021

    Sublim!

l´Autor

Foto de perfil de Ros Martí

Ros Martí

68 Relats

161 Comentaris

19346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.

Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es

També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...