La força del vers

tenen tanta força que s'imposa allò de: si les paraules -les meves- no són més riques que el silenci, val més callar.

Salut.
onatge

Un poema profund i evocador. Em captiven els teus poemes. En els reptes (fa poc que hi participo) sempre estan entre els meus preferits.
Una abraçada.

i ser un malparit: n'hi ha tants i tants exemples! El Bukowsky, per exemple, però molts més dels que imagines (també de vius, i amb poesia tendre!).
Es pot viure en els versos, però s´hi està força apretat. Jo prefereixo la vida vida vida (i viure-la amb passió!). En aquest sentit, tu i jo no som tant diferents (i no sóc com el lladre que es pensa que....).
El teu poema té força, té passió, i té idea. És el que tu has escrit, i amb aquest sentit a mi em satisfà. Ara bé, que li manca? Bé, podría dir-te algunes coses, però no les diré: ja sé que no m'escoltaràs, així que tampoc cal.
I un aclariment: mai et vaig voler insultar. Jo no en tenia intenció, ho dic de cor. Però ja se sap que no només compta l'intenció del qui ho fa.

Boig!

p.s. Per cert, l'Hergé no va marxar per culpa meva. Jo no vaig intervenir sinó quan ell ja s'havia decidit del tot (i va tancar la porta sense intenció de tornar).

camins clars, sorgint de la fosca que el (la) poeta ha creat. El poeta pot apagar els estels, pot capgirar l'univers, pot crear-ne un de nou amb les pròpies regles, en la seva suprema autoritat de demiürg absolut.
Quan llança els seus versos al vent, per això, ja no n'ostenta el domini. Els ha compartit amb tots. Camins que podem compartir tots, si ens vaga, si ens plau.
Emplau seguir-te. I et dóno les gràcies per traçar aquesta contundent marca, com una mirada, com una torxa.
Una abraçada,
franz

Amb força de veu i de paraula; amb força d'il·lusió i d'esperança; amb força de caràcter, de perseverància i d'idees clares.
PS. M'he dit, després d'un temps d'absències 'viatgerils': vaig a visitar els meus amics d'RC! I t'he buscat. I he vist i copsat els canvis.
Salut i rebolica, xicona!

Quina estimulant injecció de coratge, aquest poema, per al poeta que n'és destinatari! Com m'agrada pensar que jo també trobaré "el camí de la paraula" i que "conqueriré el meu destí de poeta". I quin goig creure que algú pensa que "viuré en els meus versos". Com m'agradaria que algú pensàs que, ni que sigui una engruneta, jo podria fer-me meus alguns d'aquests bells desitjos.

d'anar més lluny
d'un mateix
i de la poesia

totalment aconseguit


camins m'agradaria
poder no perdre
tanta poesia

i de calma i esperança despres.
Cerques perqué tens el camí i saps seguir-lo i viure en els marges dels teus versos amb moltissima força i amb passió i encara retalles amb molta harmonia al voltant de l'enyor. I ho saps comunicar.

UFF ! m'ha agradat molt.

Una abraçada.

sé del cert
que viuràs
en els teus
versos.

I dius que respiro i esmorzo i miro amb la poesia al meu costat?

Tu ets la Poetessa, zíngara, tu escrius amb la sang els dictats dels batecs del teu cor.

Gràcies, d.

[PS: nova feina, Premià impossible... :( Ho sento...]

La força del vers és la teua força...
Un abraç!
FRANCESC

PS Apropa't a Premià...

En remor de versos
amics. Enemics, també.

El dolor es imprescindible
a voltes el fred enyora
la tibiesa dels mots.
les agulles d'aigua
mouen tempestes d'ànim
i despres, la calma.

Amor.
Vida.
Visc bé, Gràcies Gitana.

que només hi falta l'adreça del destinatari...
Té la força i la tendresa a que ens tens acostumats.

Una abraçada.
onatge

dolça melodia m'ha semblat la força del teu vers. Delicat, tendre i evocador...com a mi m'agrada. Petons. ESPIRAL.