LA FOLLIA DE L'AMOR

Al final s'havia enamorat. Boja, apassionadament, sense poder evitar-ho. Des de sempre havia estat un home tímid però se n'havia sortit prou bé amb les dones. La seva capacitat per provocar sentiments maternals havia derrocat molts murs infranquejables per a la majoria. Aquest era el seu encant. Per a elles representava una ànima a qui cuidar. Però sempre havia passat el mateix. Al final, encara que ell s'hi abocava amb tots els seus sentiments… les acabava avorrint. Bé, potser avorrir no és la paraula exacta però el cas és que al cap de pocs mesos de conèixer una noia i sortir-hi, la relació queia en una espècie de monotonia malaltissa. No hi podia fer res. Era el seu caràcter. Ell era sincer, simpàtic a estones, però potser excessivament rutinari. Aquest era el seu mal. La rutina. A ell no li representava cap problema, però per a la Susanna, la Jordina o a la Ruth, per posar tres exemples, aquest aspecte de la seva vida les enfollia.
Fins que va conèixer la Poli.

Ella era tot el que sempre havia somiat. Blanca, (no és que fos racista però li agradaven més les blanques), neta, (això sí que no se li podia negar), i silenciosa (mai li retreia res).
Les seves mides eren esculturals. 85 - 60 - 75
Pes aproximat : 73 kg (d'acord, d'acord potser anava una mica descompensada… grassoneta vaja, però ja li anava bé. Sempre havia sortit amb noies primetes i aquest havia estat el seu error. Si de sempre li havien agradat massissotes per què s'entossudia a buscar-ne de seques?. Ara per fi n'havia trobat una que li feia el pes. I mai millor dit.)

Gaudia com una boja quan podia emprovar-se roba de tot tipus. En aquest aspecte era molt femenina. Fins a 5 kg de roba havia arribat a emmagatzemat a casa seva. Li encantava vestir-se amb qualsevol peça que li agradés. En això no tenia manies. Uns dies portava tota la roba blanca i d' altres gaudia vestir-se amb roba de tots colors. Blava, negra, vermella…Uns dies es posava teixits sintètics i d'altres de cotó. Si la volia fer feliç, només havia de sortir i regalar-hi una peça roba. I ja la tenies fent voltes i més voltes d'alegria.

Però la veritable raó del seu enamorament va ser que per fi havia trobat la seva parella sexual. Amb la Poli havia arribat a tocar el cel amb la punta dels dits. I és clar que abans havia tingut orgasmes amb d'altres dones, però amb ella…bufff…ja li venien fogots només de pensar-hi. La seva pell era suau, humida, freda al principi, però calenta al final. Tot el seu cap donava voltes quan la mirava fixament. Era tant maca, tan sexi, tan…tan. Quan feia l'amor amb ella tots els seus sentits es trasbalsaven. L'olor, el gust, el tacte es fonien en el seu cos sense saber mai quin li donava més plaer. La seva vista, la seva oïda, s'omplien fins a vessar d'emocions i sensacions. Sempre estava preparada. Mai tenia un no per a resposta. Se submergia en el seu interior i el plaer era indescriptible.

Sí… sí… finalment s'havia enamorat. Estaria la resta dels seus dies al seu costat. Mai la deixaria. Bé… si més no era això el que es pensava. Quan la garantia es va acabar van venir els problemes. Es va posar malalta i cap operari la va poder salvar. El tràngol de la seva mort va ser dur… molt dur. La Poli, la seva Poli, amb qui havia compartit tantes hores felices va deixar de funcionar. Una sobredosi de calç la va matar. I mira que li tenia dit. No juguis amb les drogues que al final et donaran un disgust. I així va ser. En una nit boja es va passar de ratlla i la va guinyar.
La Poli, la pobra Poli. La seva New Pol.


Una setmana més tard però, encarregava una altra rentadora que a més era assecadora i amb la porta de càrrega al damunt. Potser havia arribat l'hora de canviar a noves experiències. Una mica de sado no li vindria malament per oblidar-se de la Poli. I… qui sap?… potser d' aquí uns mesos… si aquesta es deixava… podria tornar a enamorar-se i torna a gaudir de la follia de l'amor.