POEMA D'UN ENTERRAT

Un relat de: Marc Botey Agustí

Fa dies que no dormo mentre
tot es capgira i s'amuntega,
mentre em perdo en el meu record.

Res és el que sembla,
tot és fugisser.
Esperança perduda, memòria selectiva.

Davant meu l'esquena nua.
Davant teu un pit esquerdat.
Plora i plora sense esma
que tard o d'hora el món t'escriurà.

De sobte, un raig blau fita l'espurna,
Oli d'oliva, cançó melangiosa.
Una llum roman perduda.
Una manera de combatre el son.

Sucs feréstecs, pluja humida.
Sons amarats de dolor,
Espills trencats, feina feta.
I per acabar, el tret final.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: