POEMA MAI ESCRIT

Un relat de: Marc Botey Agustí

Em despulles l'ànima quan em mires,
fuig del meu costat monstre de corbes.
Saps el que vull quan contemplo el teu esguard,
malgrat coneixes la meva història.

Cerques somnis inexistents
quan tafaneges el meu inconscient.
Cerques lluites fa temps enfonsades
quan trepitges el fum del meu desig.

No em miris més monstre de pell de gata,
no rebusquis més el meu cor de sang de plata.
Fuig lluny de la meva raó,
ara que t'has endut les restes del meu seny.

Quan per fi ensopeguis amb la rauxa perduda,
esgota'm fins deixar-me buit d'alè.
Fes-me un petó amb els teus llavis encesos
i mor amb mi cercant reptes de poeta.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: