La fira del vidre

El segle XVI veient l'explendor de la indústria local del vidre, els consellers donaren repetides proves de voler-la protegir de manera molt especial . Per tal d'honrar-la anaven cada any el dia d'any nou i el de St. Joan a la plaça del Born i els carrers immediats cavalcant mules ben arriades i acompanyats de gran cedissis de cavallers precedits de les trompetes i els tambors de la ciutat. La cavalcada de Ninou, com era anomenada era potser la més clara demostració que la fira del vidre venia a ser per la ciutat a les hores l'exponent més alt de les seves indústries d'un legítim orgull de la Barcelona dels segles XVI i XVII.

Moltes vegades fou manat de repetir la fira dels vidriers quan no volien honrar a viatgers d'alta jerarquia. En aquest casos hi havia al costat de les parades dels vidriers els ceres amb els ciris entorxats com a balustres Salomònics pintats pels millors artistes retaules o decorats amb flors remullades amb cera expositors de tant en tant i sospitem també els torners i els constructors i de les grans arques de fusta anomenades caixes de núvia. La fira del vidre sembla que fou la més constant i fou cantades pels poetes i la van difondre els viatges fins a convertir-la en tema obligat de descripció i elogi.
Ja a l'any 1488, una declaració oficial deia que el vidre era treballat a Barcelona així bellament subtil com en part del món i hom negociava en altres països.
Al segle XVII es muntaven unes fires a Les Rambles molt avigarrades i molt maques amb peces de vidre, peces de forma com porrons, cantis, fruiteres, i altres peces de forma, tot això adornat amb latisimis; el latisimi és una pasta de vidre blanca que adorna la peca en forma d'espiral. Era importantìssima aquesta feina que feien els catalans, que n'eren mestres, tant és així que els venecians ,era cosa certa, que venien a aprendre aquest sistema de fer-ho, després també es feia molt ben fet les incrustacions de vidres de colors, una peca com una plata amb incrustacions de flors totes de colors.
Si algú va a Paris al Louvre i se'n enrecorda de mirar les peces que hi ha catalanes, són extraordinàries, també al museu de la Fortalesa de Nàpols, en va fer molta il·lusió trobar una vitrina plena de peces de vidrio catalan.
Aquest gran firals s'estenien per tot arreu i en el transport marítim venien la gent a comprar-les i portar-les arreu dels molls mediterranis com a Xipre i Alexandria.
S'ha trobat un manual de notari Pere Portell, corresponent a l'any 1299 al qual sabent que una flota de set Naus Barcelonines estaven a punt de salpar camí de Candia, Xipre i Alexandria, en carregament de diverses menes. Creient interessant revelar detalladament així el nom dels mercaders que hi anaven embarcats com les comandes que duien en les diverses operacions que es referien i tot plegat ajudarà a comprendre una fase important del comerç marítim del segle XIII. Un aspecte mercantil és la forta intervenció dels jueus del Call de Barcelona i altre procedències.
A la nau d'Eimeric Dusai i els seus socis i anaven Berenguer Morell i Jaume Tomàs, en propòsit d'arribar a Trípoli a Barbàrie i Candia. Referent de Nicolau Savarés, ciutadà de Barcelona 23 lliures estimació d'un esclau serraí , blanc anomenat Mafumet.
Martí Moragas hi anava així mateix i rebia de Bernat Bosc mig besant d'or que valia 13 sous quantitat que es comprometia a restituir vuit dies desprès d'arribar al port de Candia
Aquest firals no tant sols era de vidre sinó de ceràmica venien els valencians amb la seva ceràmica a trobar-se amb els catalans i fer els seus canvis i els seus negocis.
A l'any 1680 trobem viva en la documentació oficial l'expressió que la fira dels vidriers era una "preciosa contribució a la major grandesa i bellesa de la ciutat.