Cercador
La fi del desig
Un relat de: helenaLes mans, sempre les mans
i els ulls oberts fitant l´horitzó,
cercant una escletxa torbadora i màgica,
sortida transparent, càlida com una mare,
per on fugir sense mirar enrera,
sense pensar,
com un salt a l´abisme,
desesperat, previsible,
retrobar el buit inevitable,
la fi del desig
i el silenci blanc,
destí indefugible,
llargament esperat.
helena
Comentaris
-
em costa agafar-ne el sentit[Ofensiu]jaumesb | 23-05-2006 | Valoració: 10
però m'agrada
-
aquesta helena![Ofensiu]llu6na6 | 07-05-2006
que bonic! M'atrapa l'atmosfera que crees amb aquestes paraules entre dolces i punyents.
llançar-se al buit, deixar les engoixes, la lluita.
Sí, quan et sents feixuc.
"càlida com una mare..."
que bell! que cert"
Quan escric, moltes vegades, em sento que em llanço al buit i és una sensació fantàstica!