La fi del desig

Un relat de: helena

Les mans, sempre les mans
i els ulls oberts fitant l´horitzó,
cercant una escletxa torbadora i màgica,
sortida transparent, càlida com una mare,
per on fugir sense mirar enrera,
sense pensar,

com un salt a l´abisme,
desesperat, previsible,
retrobar el buit inevitable,
la fi del desig
i el silenci blanc,
destí indefugible,
llargament esperat.



helena

Comentaris

  • em costa agafar-ne el sentit[Ofensiu]
    jaumesb | 23-05-2006 | Valoració: 10

    però m'agrada

  • aquesta helena![Ofensiu]
    llu6na6 | 07-05-2006

    que bonic! M'atrapa l'atmosfera que crees amb aquestes paraules entre dolces i punyents.

    llançar-se al buit, deixar les engoixes, la lluita.
    Sí, quan et sents feixuc.

    "càlida com una mare..."

    que bell! que cert"

    Quan escric, moltes vegades, em sento que em llanço al buit i és una sensació fantàstica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: