La família dels embolics

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Es allò que diuen, cada casa es un món i cada família una història. No tots veiem les coses de la mateixa manera, ni del mateix color, i sort de tot això, perquè quines baralles hi haurien....
Ja fa una colla d'anys, que teníem uns veïns que els hi dèiem els cuquis, dons perquè la cuqui era la filla petita de la família. No no no, la cuqui, pobreta, no era gens agraciada, la naturalesa no l'havia afavorit gens, la seva cara estava tota arrugada en un costat de la galta, ajustada a la boca, i a mes tenia com una bola al mig de la galta com si fos una nou, la qüestió es si me explicat bé, dons es una mica complicat.
La cuqui, cada matí, surtia a passejar un gos també molt lleig i a més a més, la cuqui li deixava emmerdar tot el carrer, no tenia gens de comte. Per acabar de completar, la cuqui tenia dues germanes més, allò que diuen casadores de casar-se.
Un dia al matí que estava passejant el gos fastigós, ens va cridar i ens va dir:
- Mi hermana se casa!! Con un chico muy guapo, del barri de Gràcia, està muy contenta muy contenta.
Nosaltres la vàrem felicitar, pregant-li que passes la nostra felicitació a la seva germana. Al cap d'uns dies, la germana es va casar i tot va anar com flors i violes.
Al cap d'una temporada, la cuqui ens va tornar a cridar, i ens va dir:
- Se casa mi hermana!! Siiiii, la mayor!!
- con quien? Li vam dir.
- Con el suegro de mi otra hermana!!
- Siiii, es el padre del chico con que se casó mi otra hermana, i la verdad es que yo no se quien soy, estoy echa un lio, unos me dicen que soy cuñada, otros me dicen que soy hermana, y otros no se que me dicen!
El sogre passava a ser dels joves, sogre, pare i cunyat.
La noia gran, passava a ser de la petita, sogre, cunyada i germana.
I el noi passava a ser fill, cunyat i no m'embolico mes perquè estic feta un liu... ara això si, la cuqui sempre quedava cunyada amb primer o segon grau.
Així dons la pobre cuqui estava tota embolicada, ni ella mateixa sabia el que era. Ara ja fa temps que no en se res, però potser, encara no sap al cap de tants anys, el que es en la seva família.

Comentaris

  • Comentari de la senyora Anita[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 05-04-2007 | Valoració: 10

    Senyora Anita, m'agrada que li hagi agradat el meu relat, però no m'agrada i li dic per mi i pels demés companys, que si vostè ens puntua tan a vall ja ho sap que ens fa baixar molt la nota mitjana? He estat conseguint i treballant mol de temps per pujar-la i ara amb la seva em fa baixar considerablement la nota mitjana. Ja em penso que si ho hagués sabut no ho hagués fet, miri, un altre dia si em vol fer un comentari faci-ho però podria posat com a no valorat. Gràcies.

  • Lafamília dels embolics[Ofensiu]
    anita | 04-04-2007 | Valoració: 5

    Mira he llegit el teu relat m'ha distret força, deu-ni-do el embolic que tenia aquesta pobra noia al no saber o no poder desentrellar el que era cunyat o demés família en fi m'agrada la historia . Felicitats

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

314359 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com