La Dona: Homenatge a les àvies

Un relat de: Materile



Homenatge a les àvies

Com cada dia, surto de casa cap allà les nou del matí, i noto l'alè de l'aire fresc que m'invita a continuar vivint.

El carrer ja desprèn molta vida; és ple de gent que va i ve: joves amb les seves carpetes replenes que van a la universitat, a l'institut, a treballar..., homes, dones, nens i nenes que van a escola, acompanyats o no, i, sobretot, dones grans que donen la mà a criatures petites o porten cotxets. Passo per davant d'una guardaria; al carrer hi ha més dones grans que dones joves: són àvies!, âvies que hi porten els seus néts o nétes perquè les filles treballen i no ho poden fer.

Les dones són uns éssers molt especials, solen estar actives fins que una malatia les inhabilita. És llavors quan la família es fa a trossos perquè sorgeixen una sèrie de problemes que no s'havien tingut en compte fins que fallen.

Les dones han lluitat tota la vida, des que el món és món; sense pretensions, procurant que la societat, la família, els fills tinguin un lloc on puguin desenvolupar els seus somnis, les seves necessitats, de tota mena, escoltant els seus problemes, les seves frustacions i, quan són velles, explicant el seu passat i el de la família, quantes coses per explicar perquè la història perduri en el record malgrat el temps i perquè els joves siguin conscients que també elles van ser joves, i es van enamorar...

Aquestes dones invisibles als ulls de la humanitat, són dones fortes, fetes d'un gran amor i paciència: són els pilars del món. No exigeixen res, només necessiten un somriure i una paraula d'escalf quan la vida els gira l'esquena.

En el meu interior tinc molt present la meva àvia, la meva mare... dones que han viscut una guerra i han patit la mort dels seus éssers més estimats. Dones que han sabut què era la fam, la malatia, la mort, la persecució política... En el món hi ha moltíssimes dones que han patit, però en el meu món interior hi ha la meva família.

La revolució de la dona no va començar fa cent anys, va començar quan va néixer el primer ésser humà. Allà estava Ella: lluitant per la Vida. I aquí la tenim: lluitant mentre hi hagi Vida.

Jo, només demano IGUALTAT, JUSTÍCIA I RESPECTE!!

Hi ha moltes dones que estan patint la marginació i la VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Lluitem perquè això no passi.

MATERILE





Comentaris

  • Avui més que mai...[Ofensiu]
    free sound | 12-02-2012 | Valoració: 10

    L’homenatge a la dona,
    s’ha de fer cada dia.
    El respecte a les àvies,
    elles són la vida.
    La paraula VIDA,
    lluita cada dia.

  • Les àvies... [Ofensiu]
    free sound | 05-01-2012 | Valoració: 10

    ...ens han ensenyat moltes coses.
    A viure amb poc, a lluitar,
    a estimar, i sempre a valorar.
    Eren felices amb el que tenien,
    i amb els que tenien al costat.
    Ens van ensenyar a trobar la felicitat,
    fins i tot en moments d’adversitat.
    Bon homenatge.
    Molt bon any!!!!!

  • Tant per aprendre de la nostra gent gran[Ofensiu]
    iong txon | 21-12-2011

    Amb una petita introducció has fet un breu assaig exposant les teves idees de manera endreçada i amena. Un homenatge merescudíssim a les nostres àvies, amb un lleuger to de color violeta…

    Moltes gràcies pel teu comentari. Després de prop de set anys, per fi m'has fet arribar a la centena!

    Bona sort i bones festes!

    q

  • Ídols[Ofensiu]
    Mar | 20-11-2011 | Valoració: 10

    Què grans, les àvies! Que sembla que, tot i tenir una edat, poden amb tot! Això sí, m'entristeix molt sentir com sovint parlen ( no resignades, perquè així ho tenen integrat a la seva manera de veure la vida) del ''rol'' de la dona..Donant a entendre què hauria de poder fer una dona i què no seria propi d'ella...

    (El que trobo més especial de les meves en concret, és sentir-les cantar a la cuina, mentre fan el dinar.. Dóna un encant especial..Potser per això he agafat tant de gust a cuinar! ..)

  • Aquest cop amb recomanació[Ofensiu]
    nuriagau | 17-06-2011

    Un bon homenatge a les dones que comparteixo i, molt especialment, a les àvies. Malgrat tot ha evolucionat, el paper de les dones no és molt diferent al dels homes.

    Un dia em vas demanar que et recomanés algun relat meu i no ho he fet, no ho tinc per costum. En aquesta ocasió sí que crec que, per relació de contingut, el puc oferir un de meu Agendes alienes.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • Les àvies...[Ofensiu]

    Les àvies. Has reflectit la força, el treball, l’abnegació de les àvies. Jo el record que en tinc de la meva àvia paterna difereix molt de les àvies actuals. La meva àvia sempre, sempre estava a casa, la casa pairal —casa de pagès—, feinejant poc o molt per l’hort, cuidant l’aviram, atenent la casa... Eren altres temps i una situació ben diferent!
    —Joan—

  • com sempre...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-05-2011 | Valoració: 10

    gràcies pel teu contacte i per compartir sentiments
    una abraçada
    joan

  • EStic molt d'acord amb tu.[Ofensiu]
    Josoc | 28-04-2011

    Gràcies per felicitar-me el dia del meu sant. Si vols pots llegir un relat meu: Patró i patrona.

  • una gran riquesa expressiva...[Ofensiu]
    teresa serramia | 05-04-2011

    una gran capacitat de trametre vivències..., reclams de justícia...
    Per a mooooooooooooooots anys......., materile.......rile...............rile.................

  • com me n'alegro de tornar-te...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-03-2011 | Valoració: 10

    a veure per aquí maite, espero nous relats, vinga animat amb la primavera
    rep una salutació plena de colors
    una abraçadota
    joan

  • Gràcies[Ofensiu]
    Josoc | 28-03-2011

    i no cal dir dir que estic molt d'acord amb tu.

  • Homenatge[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-03-2011

    Un curiós relat el teu, bareja de narració, descripció, assaig amb coneixements pròpis i homenatge universal a una figura: la de la dona forta, pal de paller de la família, mai prou reconeguda però absolutament necessària per la tasca que realitza sense rebre a canvi ni sou ni agraiments.

    T’he descobert avui per una d’aquelles casualitats típiques daquesta pàgina, i en arribar al teu espai, he decidit començar llegint el teu darrer publicat... i després de llegir-ho, penso que tornaré a passar per aquí a llegir més escrits teus.
    Entre tant, t’ofereixo un de meu per si vols fer una breu lectura, que em sembla que valoraràs: FEBRE ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ).

    De moment, t’envio una abraçada per elebrar que t’he descobert,
    Unaquimera

  • gràcies per seguir en contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 11-03-2011 | Valoració: 10

    i per compartir amb nosaltres aquesta denúncia teva, homenatge a les àvies, que has fet amb gran sentiment i jo comparteixo amb tu tot el que dius en ell.
    una gran abraçada
    joan

  • L'àvia és aquí[Ofensiu]
    Materile | 11-03-2011

    Gràcies, Aleix, pel teu comentari i per les teves àvies, que segur que valien molt i que eren molt àvies. Elles també, d'alguna manera, van ajudar a llaurar el camí que ara tenim.
    Gràcies també per la teva puntuació.

    Vull aprofitar aquest espai per demanar-vos que em feu algun comentari sobre els meus escrits, normalment són contes. M'agrada escriure i m'ajuda a viure,però ja sabeu que la vida és per compartir-la...

  • L'àvia és aquí[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-03-2011 | Valoració: 10

    Tens tota la raó del món. Les àvies són encara l'assignatura pendent. Jo ja fa anys que vaig perdre a les meves àvies, la Tresa i la Fina, però les recordo tant sovint! Que fortes eren! Una abraçada per a tu i una altra per a totes les àvies que esteu per aquí. I un petó, apa!
    Aleix

  • No discriminació[Ofensiu]
    Materile | 09-03-2011

    Benvolgut Joan,

    No pretenc discriminar ningú per cap motiu. Sé que hi ha homes que són un encant, sé que hi ha fills (no filles) que adoren les seves mares i que ho farien tot per elles. Sé que hi marits, sensibles i col·laboradors, sé moltes coses. N'he viscut moltíssimes...

    Sé que s'ha d'aconseguir la IGUALTAT, ni més ni menys.

    Fer un homenatge a les dones àvies, simplement és perquè només es parla de la dona treballadora, i crec que la dona sempre és treballadora. No és el mateix una dona jubilada que un home jubilat, parlo d'un matrimoni i amb unes circumstàncies normals, i si no: mira al teu voltant. Crec que les dones grans també es mereixen ser considerades en aquesta celebrac ió.

    Evidentment, hi ha de tot: homes bons, dones bones, homes dolents i dones dolentes, però hi ha més dones marginades i maltractades que homes, o no?

    Una abraçada Joan,

    Materile









  • Bon homenatge a la dona[Ofensiu]
    joandemataro | 09-03-2011 | Valoració: 10

    estic amb tu en tot el que dius, les dones per mi sempre han estat molt importants i les valoro molt, en general perquè hi ha de tot dom h'hi ha tot tipus d'homes... però la discriminació no pot partir mai d'un pre-judici
    una abraçadota ben gran
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: