La dona de'n Braman (infidelitat)

Un relat de: Lady_shalott

En Braman desconeixia fins a quin punt poden arribar a corbar-se els anhels de l'ànima humana. El dia que va ser infidel a la seva dona, va ser el mateix de quan la va matar.

La Marga era d'aquelles dones que es fan estimar de tal manera, que pots arribar a odiar-les amb la mateixa intensitat. Conservava amb penes i treballs el desgast dels anys, i l'esgotament quasi inhumà es respirava amb la seva malaltia. Era com una presència dormida, de qui cap mal pot emergir. La Marga parpellejava sempre molt lent, talment com si dugués dos rocs damunt les parpelles, o com si hi guardés un tros de cel, i al aixecar els ulls li trontollés la mirada, i aquell blau s'aclarís, empal·lidint-se una mica. En Braman que amb el temps, se'n va començar a cansar, de la seva extravagància, va contractar a una dona per a que li tragués aquell mal de cap, que ell no tenia temps per a criatures, remugava. Hores al despatx de saviesa torta, blancs de paret.
Aquell any va ser quan van començar a arribar les amants, desconegudes, inèdites al plaer. I els seus companys el deixaven fer, tot recordant-li de tant en tant, que tenia la dona prostrada al saló de casa. I prou que li feia visites ell, tres cops per setmana, i dues al més, i la va deixar abandonada. Les amants anaven i venien, però a vegades en Braman s'espantava, perquè quan feia l'amor la mirada de la seva dona li arribava tan clara... que la tenia com clavada al cap.

Va ser una tarda, després de l'acte festiu a la cambra, que just obrir la porta s'hi va trobar la Marga, amb el cos immòbil damunt la cadira de rodes, i els ulls tancats, de morta.

I en Braman va saber que ella l'havia enganyat també, i recordà totes les vegades que havia fet l'amor, la mirada aigualida, de blau arrissat, just clavada pel forat de la porta.

Comentaris

  • Deu ens deslliuri de la infidelitat. [Ofensiu]
    marco3434 | 07-12-2006

    La infidelitat al compromís lliurement asumit es verí per l'ànima. Qui és infidel a les seves obligacions ho es amb si mateix.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson