Cercador
La dolça companyia d'una llàntia
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
No tinc llar de foc.
Sí tinc la possibilitat d'un espai significatiu per encendre una llàntia (mini-espelma) i sentir la seva companyia.
Quan arribo a casa, cerco la capsa de llumins i prenc contacte amb la llàntia, tot aguantant el llumí i la flama.
Un cop encesa, m'agrada mirar-la. Contemplar bocabadat el seu foc calent i bellugadís (sembla que em pica l'ullet). Sento la seva càlida companyia.
Una companyia on el silenci és el seu llenguatge.
Una companyia on la calidesa és la seva senyal.
Una companyia on les flames giragonsejant són un clam creatiu.
Una companyia diferent, acceptada i sorprenent.
Marxo al carrer, apagant suament i amb amor la flama de la llàntia.
Comentaris
-
I parlant de companyies... Avui tota la colla son de festa![Ofensiu]Unaquimera | 11-01-2009
Bon diumenge i feliç aniversari!
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
Una abraçada digna de la celebració,
Unaquimera
-
Companyia envejable[Ofensiu]Unaquimera | 10-01-2009 | Valoració: 10
Déu ni do, Joan: guarnint-la amb les virtuts del silenci, la calidesa i el potencial creatiu, has convertit un petit objecte en una companyia envejable!
Em sembla que resulta evident que la diferència la marques tu, des de dins teu, sobre allò que t'envolta.
Enhorabona per la teva actitud constant,
Unaquimera
-
Quin misteri[Ofensiu]Melcior | 27-12-2008 | Valoració: 10
fa possible , que una simple flama d' espelma , ciri o llàntia , pugui donar un benestar i serenor tan gran a les persones .
Endavant!