La diferència entre un ser i la seva aparença

El naixement d’un ser humà
És com un viatge...
I quan arribi un cop d’allà
Comença créixer i formar-se.

Tot el que l’envolta hi participa:
L’educa, forma i modela
D’aquesta manera ell arriba
A no recordar com abans era.

Quan passi temps, pot ser un dia
Ell fa una pregunta a ell mateix:
Qui sóc? Perquè m’agradaria
De ser un tipus diferent?

Perquè em faig una aparença
Què no sóc jo, segueixo sent
Com em van criar en la infància.
M’agradaria fer un canvi en moment.

Ens diuen regles i tendeixen
Que les complim per ser uns “bons”.
Que no ho som? Qui sap?
Som “aparences” per a tothom.

Volem semblar valents, amb èxit
Ben educats, tranquils, feliços...
Però realment què ens importa
Per fer somriure als dies grisos?

Ser apreciats o estimats?
Tenir prestigi o valor?
Treball per vida o, al contrari,
Donar el nostre ser per una labor?

I una màscara, l’aparença
Posem-la per la gent, llavors.
Volem tenir la bona referència,
No caure mai davant de tots.

Però és fàcil estimar el bo,
El maco i plaent...
Podríem fer-ho de debò
Amb tot que sigui més dolent?