La desmitificació total de la dona

d'acord amb el què dius. La societat encara és molt masclista i hipòcrita.
Diu que els homes som la prova de que la ressurecció existeix, ja que tanta estupidesa en una sola vida no és possible...

Pel què dius en quan a la cel·lulosa, tens tota la raó, jo de vegades dic que si un se sent feliç i està d'acord amb ell mateix, llavor surt una "corporació..." fent publicitat que et fa creure que tens un complexe aquí o allà...

Recordo que quan era petit havia sentit converses així, parlaven d'un home que anava amb moltes dones i en deien un "doner" i gairebé amb admiració. Una dona que anés no ja amb molts homes, sinó amb més d'un, llavors era una meuca.

Vivim en un món i una societat que estem més manipulats que mai, i si et "deixes", encara més.

Salut Aurora.
onatge

Visca les dones amb pels i allò que vulguem allà on vulguem i a qui no li agradi que s'hi posi fulles!

Salut!

Els homes també hauríem de reclamar la nostra parcel·la de misèries, els nostres bolquers físics i mentals, i la nostra dosi de laxants en forma de iogurts...

Però com es la dona la que compra i te influencia en el carro de la compra... de totes formes, l' ajuda en les tasques de la casa, amb la mainada, amb la roba etc , encara li costarà molt d' entrar.

Avet

desgràcia haver nascut amb les contrarietats inherents al nostre sexe i no ser superfectes! Qanta raó tens, Aurora!
Un relat carregat de ironia i deliciós, com sempre.
Una abraçada.
Nonna_Carme

Ja era hora de que algú l'hi fotes canya als anunciots de la tele sobre la dona. Una cosa es que es busqui la igualtat(ardua tarea), però un altra es que es foti a la dona a l'altura del betum, sols pel fet de vendre i vendre i vendre!.

Noia, ho has escrit amb tanta gracia, però amb la llança on fa mes mal que ha estat una veritable troballa el llegir aquest relat.
Penso el mateix que tu i cada vegada que surten aquests anuncis se'm remouen les tripes!.

Jo sempre ho he dit: Si els homes no ho em sabut fer be, perquè no es proba amb les dones, joer!. I no oblidem que sols es posa a les dones als ministeris per aconseguir mes vots, però la veritat es un altra.

Saps remoure el país com un terratrémol! Ets un terratrémol!. Hauries d'escriure a algun diari. Ja ho veurien ja.

Un relat PERFECTE Aurora!. Fas de les coses quotidianes i vulgars una descoberta com si fossin les mes importants...que la veritat es que ho son.

Et nombro reina i Sra. de la senzillesa. A fi i al cap, com que soc lliure, jo anomeno al qui vull!...amb permís de les vaques, es clar...

No paris, tia! Et vaig llegint, entre vaca i vaca.

Hola, aurora! Has escrit un relat breu, actual, humorístic, irònic, crític, real com la vida mateixa, amb el qual estic absolutament d'acord!

Vull deixar-te constància de la meva enhorabona pel text, que em sembla que té unes proporcions força ajustades de cadascun dels elements que el composen, que desperta la complicitat de la lectora ( possiblement, de qualsevol dona que el llegeixi... ) i, per suposat, un somriure!
Per aquest darrer motiu t'he de donar, també, les gràcies!

Ja que he gaudit tant amb la lectura d'avui, tornaré a passar un altre dia per aquest espai teu per regalar-me un altre relat.
Fins llavors, t'envio una abraçada per celebrar la teva descoberta,
Unaquimera

Quan tenim la regla, és una hecatombe. Si no ens hem depilat, no sortim de casa. No somriem per por a ensenyar les càries. No portem pantalons curts per no provocar el caos al carrer ensenyant les nostres entranyables cartutxeres. Els mitxelins són causa d'arrest domiciliari i els pits petits fan venir basca als paletes. I les ulleres les portem per pretensió intel·lectual, faltaria més!!

Ho posaré en un relat quan tingui una estona.
Petons!!

Jo crec que quasi tot el que surt als mitjans de comunicació és superflu. Perque fan això, enganyar. I manipular la situació, no em refereixo a la general, que lògicament també ho fan, sinó ( com tu exposes en el relat ) a la situació personal. Ara, reconeguem els homes que ens deixem manipular pels mitjans de comunicació, que no ho fem mai!


Sergi

Totalment... + ment + ment d'acord amb el que exposes, Aurora.

Vaig llegir fa uns dies en un retall de premsa un comentari adient..."sembla que siguem un poble d'estrenyits amb tanta publicitat..."

Jo invoco no patir....sentir-ho sí... i seguir volant en un cel clar.