Cercador
La darrera nit de l'espècie
Un relat de: camarassaDel cel comença a ploure
La gent camina depressa pels carrers
només les respiracions agitades i el passar dels cotxes
l'ambient s'ennegreix per moments
quasi a les fosques
un llamp fulmina un home
que camina pel mig la plaça,
el dit de Déu el fa cendra
i escolto crits de dones.
Del cel cau més aigua
els cotxets dels bebés queden anegats
i els nadons ofegats suren boca terrossa
les seves mares embogeixen i
corren pendís avall
hi ha un gos que xiscla perquè
l'amo li fot una patada
-perro imbécil!! li diu
i el gos ajup el cap
i van caient llamps rera llamps
entre foscor i foscor, la llum sentenciadora
la gent es fa cendra
I correm, i la suor calenta i la pluja calenta
va lliscant esquena avall
els vells s'ofeguen sota l'aigua
el cel es desborda i ho inunda tot
I si fos aquesta la darrera nit de l'espècie?
Comentaris
-
hola![Ofensiu]silvia_peratallada | 10-06-2005
primera vegada que et llegeixo, i un plaer...
seguiré llegint!!
som masses i amb massa poc temps!!
Sembla que no era l'última nit d'espècie, no?
Salut i revolta!
Sílvia
l´Autor
60 Relats
62 Comentaris
53995 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.Últims relats de l'autor
- La mort vindrà i tindrà el teu cos
- La cosa più bella del mondo
- un condó a la sola de la sabata.
- Blanca i radiant
- L'home en flames
- la mireia volia un marit
- Ell, el semental
- El caos
- Ma mare volia Emilio Aragón com a marit
- Diazepam 5mg
- Tot el que li pots fer a un cos
- Nit
- la guerra
- El silenci
- La pudor estimada