La darrera nit de l'espècie

Del cel comença a ploure
La gent camina depressa pels carrers
només les respiracions agitades i el passar dels cotxes
l'ambient s'ennegreix per moments
quasi a les fosques
un llamp fulmina un home
que camina pel mig la plaça,
el dit de Déu el fa cendra
i escolto crits de dones.
Del cel cau més aigua
els cotxets dels bebés queden anegats
i els nadons ofegats suren boca terrossa
les seves mares embogeixen i
corren pendís avall
hi ha un gos que xiscla perquè
l'amo li fot una patada
-perro imbécil!! li diu
i el gos ajup el cap
i van caient llamps rera llamps
entre foscor i foscor, la llum sentenciadora
la gent es fa cendra
I correm, i la suor calenta i la pluja calenta
va lliscant esquena avall
els vells s'ofeguen sota l'aigua
el cel es desborda i ho inunda tot
I si fos aquesta la darrera nit de l'espècie?