LA CRISIIIIIIIIIIII! QUE VE LA CRISIIIIIIIIIIIIIII!

Ara jugo amb avantatge, perquè el senyor de "los hilillos" diu que ja no n'hi ha de crisi.
A aquest prohom gallec que camina de pressa i tenim com a president en funcions del govern, en el seu moment se li hagués ocorregut com a solució, perquè les teves "geishes" no notessin el trontoll de la necessitat econòmica del públic, l'operació: "la puntita nada mas" la qual no crec ètic haver de detallar-te.
He rigut molt i m'ha fet molta gràcia tirar tant de temps enredera fins al any dos mil-vuit
Ho sento però m'agrada més el joc del relat que el sentiment del poema, potser sóc massa superflu.

Una forta, forta abraçada, Aurora.
Sigui com sigui, prosa, poesia, però segueix explicant-coses en forma de lletres arrenglerades, jo m'ho passo molt bé llegint-ho.

Albert.

A casa teva tens una bola de cristall? Ja sabies la crisi que havíem de patir? No entenc com hi ha alguns que no s'adonaven de la crisi, si tu ja ens havies advertit fa un any i mig!

Si d'aquí uns dies escoltem a les notícies que el grup de les "Y" (la Sally, la Candy, la Dolly, la Katy i la Romy) encapçalen un anunci publicitari de les ofertes de serveis o un acte reinvindicatiu de les treballadores del sector, començaré a pensar que tens una visió del futur premonitòria. Fins ara només et reconeixia la teva vessant narrativa humorística.

Enhorabona, Aurora!

Núria

Sí, m'has encandilat amb un relat ple d'humor i ironia que fins i tot les "altres dones" han de plantejar-se rebaixes i paquets promocionals...Tant parlar de la crisi a les notícies de la tele i als diaris i seccions econòmiques... que tots ens haviem oblidat que també aquest sector es veurà afavorit per la malaurada crisi...
Imagino el teu relat en un monòleg de l'Andreu Buenafuente...
M'agrada la teva escriptura mordaç i plena d'humor irònic... quina enveja més sana...Com t'ho fas?

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

No sé com t'ho has fet, benvolguda Aurora, per a què aquestes senyoretes et deixessin assistir a l'assemblea i prendre bona nota de la Revisió del Conflicte, l'Estat de la Qüestió, de les Successives Propostes i de la Definitiva Decisió... però me n'alegro molt i molt, perquè així jo he pogut llegir la teva transcripció i gaudir-ne!

Les cinc dones protagonistes demostren, evidentment que coneixen el sector en el que es mouen, que dominen les estratègies de mercat, que tenen recursos i que reconeixen el moment de començar a aplicar mesures d'urgència: vols dir, estimada amiga, que unes persones així no haurien de tenir algun càrrec, com a mínim un cert temps de dedicació parcial a l'assessorament de polítics, tertulians i xerraires oficials?
Quantes tonteries l'estalviaríem de sentir en aquest cas... i fins i tot, si això per si mateix no fos prou premi, potser arribaven a aplicar alguna mesura pràctica i possitiva!
Perquè estic d'acord amb tu, per suposat, quan dius que cal sortir endavant!

T'agraeixo la proposta d'avui, un obsequi tardà de Ses Majestats que ha suposat una lectura ben distreta i agradable. Ja pots fer-me tantes com vulguis, que jo aniré seguint-les...

Espero, parlant d'una altre tema actual encara, que els Reis, els del pessebre vull dir, hagin estat generosos amb tu, que ets una bona persona i una bona relataire, generosa en compartir el teu bon humor amb els altres!

Ara t'envio una abraçada embolicada en paper llampant i amb tres llaçades: una blanca, una negra i una daurada,
Unaquimera

Comences com un assaig, i cabes amb una estoica sentència, però entremig ens regales un divertit relat, a penes una escena pintada amb colors forts -els dels maquillatges i abillaments que descrius perfectament amb breus pinzellades enèrgiques-. L'ofici més vell del món adapatant-se a les estratègies del màrqueting modern? Crisis i món global, prostitució: les xarxes habituals del capitalisme des que el món és món... Una pregunta em suggereix: si la prostitució és, en efecte, el primer treball remunerat de la història humana... el capitalisme neix amb els contractes entre prostitutes i clients? És aquest, doncs, el pecat original del capitalisme?
Una abraçada,
franz

Els Reis Mags ho saben tot. Han descobert que t'agradaria saber fer els enllaços. Si no van errat, envia un e-mail a patgereial@hotmail.com, i els teus desitjos es faran realitat: t'explicaran com es fan els enllaços.

Patge reial

ja diuen que l'humor no es més que una forma d'economia...

Tot està en tot, i el mercat del sexe, com a mercat es com qualsevol altre ( Una altra discussió sería la ética dels productes)

m'has fet pensar en aquell "pobre" consumidor que veient-lo amb tant poca capacitat econòmica li diuen:

A veure...

Vostè quan pot pagar?

- Doncs...tres euros.

Miri per aquest preu, no més li podem oferir uns

Ous a la castanyola...

i en que consisteix?

En que vostè se la maxaca...i nosaltres li acompanyem amb les palmes...

i es que amb lis crisis, si un te interés...s'ha d'arribar a posar-hi les mans!

i si voleu solucions llegiu-vos el relat "un amic per la crisis" com diuen els gats catalans meu...

...per supossat he, he...

Aquest títol és una provocació. Incita a la resposta. La crisi acabarà creixent i ens menjarà a tots. S'estén silenciosa i penetra pels oïdes. Particularment, se m'està creant una en el sexe, una altra a la mirada, una altra a la punta de la llengua, però la més preocupant és la crisi d'idees que m'està deixant d'eixelebrat.
Respecte al text, cap preguntar-se per l'opinió de la patronal representant de les treballadores sexuals. Què opinen ells dels descomptes i les rebaixes? Estaran conformes amb el sistema dels vals?... Aquesta, és una de tantes preguntes sense resposta que la crisi ens està deixant i nosaltres, tot els demés, ens conformarem amb esperar que els esdeveniments segueixin el seu curs i que la crisi acabi desfent-se amb un polvet de tap de cava. Salut!

A aixo del 3 x 2 m'hi apunto! Pero no en el sexe sino en tota la parafernalia de la vida comú, que un es una persona seriosa i de bona familia. A mes amb tots els problemes que ens vindràn aquest 2009, la feina serà nostra per aconsseguir l'abast de 1/2 per 1 i quedar com un home(?) de capa i espasa(?), o millor dit "espaseta".
No se com es desenvoluparà aquest any entre l'Obama, els de Gaza, i els banquers i la mare que...(ai que m'apujaran l'euribor si per casualitat en volta algun per aquí intentant fer de poeta economic).
Pensaba, a veure si l'Aurora ens rebaixarà la serva pluma i les passarem putes, pero veig que tindrem un any ple dels teus relats i poemes. Els primers fent-nos riure a petar i els altres, fent-nos plorar com si plogues. Som bastants que com jo ja tenim empegada la drogadiccio "Auroril Marquil" i no se com ho fotriem sense tu.

No paris, eh? que, al menys jo et necessito per anar tirant, que ja es molt.

Felicitats 44 x 1.278.

Petons que rima...hostia se'm han acabat les rimes! I si cambiessim de xip?

Abraçades que rima amb escollonades, val?

Proposo que ho facin els de la renda : val per tres devolucions en un any!
Ah! Quan dius " els hi venia a sobre", el "hi" sobra perquè és un pronom feble afegit a "els". Per dir-ho entre nosaltres, és un pleonasme.
Bon any, guapa. i per molts més!!

bona cara, i el temporal que se'ns acosta... capelina i a abrigar-se, que no ens esquitxin més del compte.
Si ho mirem fredament, el fet que no poguem comprar ara una casa no ens ha de fer viure diferent de com ho feiem fins ara.
Una altra cosa és que alguns s'aprofitin tancant portes i fotent al carrer uns quants, per allò del "a rio revuelto".
Sols ens toca esperar que aquells que han de prendre mesures, ho facin bé, i no la caguin (perdona la paraula). Però amb els nostres antecedents... Puedo prometer i prometo...

Bon any Aurora!

Ferran

Bon relat i molt descriptiu. Jo opino.... on és el cinturó i quans forats té per estrènyer... o potser allargar....

De moment la crisi nomes es una petita
devallada de serveis i extres,
un resservar-se i no gastar mes enllà
de lo imprescindible, tirant de "tapers"...
Però si de veritat arriba una recessió
i la gent ha de suprimir coses,
triant nomes lo basic e imprescindible,
llavors sentirem els gemecs,
i no precisament de plaer.

No tinc gaire pràctica, però, i m'ha sortit tot en negreta i jo volia lletra rodona. Només volia destacar el monòleg televisiu.

Núria Gausachs i Cucala

He llegit aquest relat perquè li has recomanat al meu pare . Entenc que li hagis recomanat: és un altre dels teus brillants monòlegs televisius.

Si vols que t'expliqui com es fan els enllaços a RC, escriu un e-mail a l'adreça electrònica del meu fill o a l'adreça de patgereial@hotmail.com.

Mira què passa si cliques el següent enllaç: LA CRISIIIIIIIIIIII! QUE VE LA CRISIIIIIIIIIIIIIII!.

Aprofito per desitjar-te un any 2009 ple de sort, salud, amor i inspiració literària!

Núria Gausachs i Cucala