La casa misteriosa

Un relat de: Gorwilya

A l'estiu, els meus pares, la meva amiga Anna i jo vam decidir anar de vacances en un poblet molt petit, a la Cerdanya, aprofitant que el meu germà era de colònies.
La casa, on ens estaríem, era gran; amb un gran jardí, un hort i un galliner a la part del darrera.
Quan vam arribar, l'Anna i jo vam anar a donar una volta i vam coneixer un noi, que es deia Ricard. Ens va dir que anava a l'institut de Vic que era a una hora i mitja d'aquí. Feia 4rt D'E.S.O. igual que nosaltres. Ens va dir que aquí no hi havia gaire gent de la nostra edat. Només hi vivien el seu amic Aniol i ell.
En Ricard de dilluns a divendres s'estava a casa els seus avis de Vic i el cap de setmana al poblet amb els seus pares. L'Aniol vivia amb els seus pares a Vic i el cap de setmana pujaven el tres aquí, al poblet.
La casa, on estàvem nosaltres, era molt estranya i misteriosa perquè no era de ningú i una dona vella deia que era seva. Ningú no sabia de qui era perquè feia uns 10 anys que no hi vivia ningú. I en aquella època en el poblet només hi vivia la dona vella. I la gent de les cases de pagès no baixaven mai al poblet.
A les cases de pagès hi vivien ,i encara hi viuen, els avis d'en Ricard i de l'Aniol. En Ricard només fa set anys que hi viu amb els seus pares.
A la tarda volíem anar al poble del costat, que era una mica més gran que Tona, però al final només hi van anar els meus pares perquè a les sis arribava l'Aniol.
En Ricard va venir a la casa a les tres i vam començar a investigar les golfes, allà hi havia vestits, joguines... El terra era de fusta i el de sota l'Anna es va moure. Vam treure les fustes i vam descobrir un bagul antic de fusta. Ens el vam emportar a l'habitació on dormíem, que hi havia dos llits , un armari i una prestatgeria buida.
Ens vam asseure en un llit i vam obrir el bagul. A dins hi havia àlbums i diaris personals. Vam llegir els diaris; pertanyien a l'antiga propietària de la casa, que es deia Montserrat Castelló Soler. Als vint anys va venir a viure a aquesta casa amb el seu marit Josep Cornada Castany. Als trenta anys va quedar embarassada de la Bibiana Cornada Castelló. La Montserrat estava malalta de càncer i als trenta set anys va morir, quan la Bibiana en tenia set.
Llavors vam mirar els àlbums. Eren fotos del casament, el naixement i el bateig de la Bibiana, les excursions i vacances familiars, les colònies... També hi havia l'esquela de la Montserrat.
Després de la mort de la Montserrat per un càncer, les fotos eren de la Bibiana i el Josep, però només hi havia fotos fins els nou anys de la Bibiana. Què volia dir això? Perquè el bagul estava amagat? On eren ara el Josep i la Bibiana? Hi havia més coses amagades? Ens pasaven moltes preguntes pel cap però de moment no tenien resposta.
A mi se'm va acudir que si la mare feia un diari, segur que la filla també. Els vaig dir que em seguissin i els vaig portar fins el galliner de darrera la casa. Vam fer sortir les gallines de dintre tirant blat de moro en un tancat perquè mengessin. Vam entrar dins el galliner, i vam apartar la menjadora. Hi havia tres totxos que es movien, els vam treure i a darrera hi vam trobar una caixa mitjana de metall.
Ho vam deixar tot al seu lloc i de pas vam recollir els ous. Vam tornar a fer entrar les gallines i vam marxar a l'habitació. Allà vam obrir la caixa i vam descobrir una carpeta, una carta i quatre diaris. Vam agafar els diaris, a cada un hi havia un any; quan en tenia sis, set, vuit i nou. Deia que havia nascut el 24 de setembre de 1983, quan la seva mare en tenia trenta i el seu pare trenta-un. Que els seus avis van morir quan ella era molt petita i que no va poder coneixe'ls. Que la seva mare estava malalta i el 14 de Juliol del 1990 havia mort a l'hospital per un càncer. Que vivia amb el seu pare i que aquest havia mort el 1992 en un accident de cotxe amb només quaranta anys.
El dia de la mort del seu pare, un notari li va donar una carta on li explicava que tenia dos familiars: la Marta Castelló Soler de vint-i-set anys, germana de la seva mare, que vivia a Londres i es passava la vida viatjant perquè era d'una ONG. I la Constància Cornada Gerd de seixanta-nou anys, que era la tieta del pare i que era una dona dolenta i ambiciosa.
El pare també li deia que si havia d'anar a viure amb la Constància, amagués els diaris de la mare, els seus, els àlbums de fotos i tots els escrits personals perquè sinó ella els cremaria. I que mirés de contactar amb la Marta perquè ella era l'escollida per cuidar de la Bibiana segons el testament del pare.
En un diari personal posava que no havien localitzat la Marta i que la Constància, com que era l'única familiar que quedava, es va haver de quedar amb ella . Però com que no la volia, la va tancar en un orfenat i va amagar el testament on deia el què li tocava a cada familiar de l'herència.
Per sort els papers de l'adopció no van caure a les seves mans. La carta, que hi havia, era per la persona que trobés la caixa. En aquest cas érem nosaltres. Posava que estava a l'orfenat Sant Clein, que era al poble del costat, a només mitja hora.
Que si us plau que la treguéssim d'allà i que trobéssim el testament i la Marta.
A la carpeta hi havia dues esqueles: la del seu pare i la de la seva mare, el tríptic de l'orfenat i un àlbum petit amb fotos de les seves amigues de la infància.
Algunes de les preguntes que ens passaven pel cap s'havien resolt però se n'havien obert d'altres perquè de tot això ja feia deu anys. Havien trobat la Marta? I el testament? La Bibiana encara era a l'orfenat? On era ara la Constància?

Comentaris

  • Doncs a mí m'ha agradat[Ofensiu]
    copernic | 13-12-2004 | Valoració: 9

    Esta força bé aquesta història del bagul amagat en unes golfes i la trobada d'uns records d'una persona desconeguda. Està ben escrit i t'enganxa. Fa que vulgui llegir la continuació. Ho faré en un altre moment. Ara és hora de sopar. Gràcies pel teu comentari. Sempre agrada veure que tens un comentari més. Salut i literatura.

  • Ídem[Ofensiu]

    Aquesta vegada potser seré una mica dolent en dir-te que l'he trobat un xic monòton, com diu Linkinpark. El tema del galliner és quelcom que xoca, per exemple.
    Sembla en conjunt una mica típic i tòpic. Però francament, jo he escrit coses mooolt pitjors (no les he penjat a la web perquè, apart d'això, són de fa temps i no tenia ni tan sols ordinador).
    Bé, vaig a llegir la continuació
    Fins després!!

  • És un poc monóton[Ofensiu]
    Linkinpark | 10-11-2004

    Encara que l'argument no està gens malament trobe que la vas escriure d'una manera monótona. També trobo molta casualitat que vagen a mirar on estan les gallines sense tenir cap indici, i que casualment troben la caixa. Però la història no ha acabat, pot millorar.

l´Autor

Foto de perfil de Gorwilya

Gorwilya

38 Relats

191 Comentaris

79274 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Crec que aquest fragment em descriu:

"Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el què et volia dir o expressar de bon principi."

Com que tots els autors posen els premis que han guanyat... a mi també m'ha fet gràcia fer-ho... :P
2005:
-Segon premi del XXVIII Certamen literàri del casal de l'Espluga de Francolí. Obra: "Passat ocult"
-Primer premi del V Certamen literàri Campdevànol modelitat de poesia. Obra: "On ets?"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font morta de Tona. Poesia: "Vida fugisera"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font de ferro de Tona. Obra: "La història mai explicada"



Per si algun/a relataire vol quelcom:
gorwilya@yahoo.es




R en Cadena

"La dragaroja em va encadenar i jo he passat la cadena a en Vicenç Ambrós i Besa i a la IluiN"

(descobreix què és "R en Cadena")