La caixa de galetes

Avui si.
Tenia l'objectiu i el pensava dur a terme. Avui no es mouria fins que no aconseguís tot el que necesitaba per aconseguir la caixa de galetes.
Aquella caixa de galetes que veia cada cop que anava al centre neuràlgic de la ciutat, on feia el sou. Aquella caixa que anunciava tot tipus de galetes. Galetes amb xocolata, galetes amb sucre, galetes amb carmel, amb turró, amb mermelada…
Es va dirigir cap el lloc de sempre, va treure el cartró, i s'hi va seure amb dificultats (l'edat ja no li permetia fer-ho amb la mateixa facilitat que abans) i movia l'esquena i el cul ossat trobant un punt on trobés la comoditat (s'hi se'n podia dir així).
Observant la gent, trobava moltes cares ja conegudes fent un recorregut rutinari.
Ja no li quedaven gaires esperançes, ja que pensava que si algun dia les perdia totes, moriria. Amb l'edat que tenia, ja si que no trobaria res. Sovint, quan encara era més jove, pensava que es trobaria alguna persona que podria ajudar-lo. Però ara? Després de tant de temps l'únic que podia arribar a esperar d'una persona que passés per allà era un euro. Algun cop alguna persona li havia comprat un bocata i ell se'l havia menjat molt a gust. Però costava molt de que això passés.
S'avergonyia molt. Molta gent se'l mirava, però no hi podia fer res, era diferent a tots.
Tots tenien un objectiu, un lloc on anar. Ell camejava per enlloc sense saber on anar.
Tots tenien una llar, un lloc on escalfar-se i on refugiar-se del fred. Un lloc que al final del dia, ja cansat t'oferia l'escalfor i l' acolliment necessitat. Ell no.
Tots, tenien una familia, un amic o una persona amb qui estar o parlar. Ell tenia el Tistu que l'acompanyava, ara ja malalt de gana.
Encara recordava quan se'l va trobar al carrer sol, abandonat, com ell. Era jove com ell, i amb esperit de fer coses i de seguir endavant. Però ara els dos envellits i canosos, la pell ja se'ls enganxava als ossos.
Al final del dia, quan va tenir els diners que necesitaba, va anar a aquella botiga. Al sentir l'escalfor a la seva pell va fer que sentís una sensació de benestar per dins seu.
Va comprar les galetes.
Satisfacció, agraiment, impotència, soledat.
El seu quisso i ell havien guanyat. Ja tenien menjar per tres dies ben bons. Estaven acostumats a no menjar, amb poca cosa es conformaven.

Gràcies per fer que la gent sigui tan comprensiva.