La Bruixa

Un relat de: nasser

No hi havia gaire mobles, tot just una mena d'aparador que servia d'altar, una taula rodona, bastant ample i dues cadires. A terra cremava encens d'olor molt dolç al costat d'una alfàbrega i damunt la taula hi havia una espelma blanca de la qual rajava molta cera que es dipositava en un plat de color verd. La gruixuda catifa que havia sota la taula feia que els meus peus s'enfonsessin. Des de l'altar sant Antoni ho presidia tot.
- Digui'm?
- Voldria que em fes una tirada
- Sobre quin tema? Què vol saber?
- L'amor
- Te parella?
- ...si
- Esta bé, pensi en la seva parella mentre jo barrejo les cartes. - De quin signe és ell?
- Verge.
- Molt bé. - em va dir amb un to com de estar parlant sola -
Aquella dóna tenia habilitat per remenar las cartes. Ho feia com el respirar. Les subjectava amb la mà esquerra i amb la mà dreta les barrejava, tallava, tornava a tallar y barrejar, així un munt de vegades. Va parar en sec.
- Talli amb la mà esquerra.
De moment no sabia on la tenia. Esquerra, dreta, semblava dis-lèxica, quan finalment vaig esbrina-ho vaig llançar la mà cap el munt de cartes del Tarot i per ben poc que no les faig caure per damunt la taula i per terra. La senyora em mirava esverada.
- No passa res reina. Ja està. -Em va dir -
Un cop vaig tallar les cartes la pitonissa las va distribuir per damunt la taula de manera molt estranya, va fer com un dibuix geomètric. Jo estava enlluernada. Les cartes, les mans, l'estovalla vermella, l'espelma. Sant Antoni. Tot plegat m'embriagava.
- Son bones?
- Un moment. - les mirava fixament, amb ulls penetrants, feia una mica de por -
Al final va dir.
- La seva parella l'enganya. És un home molt jove, estranger i gras.
- Un home?
- Si reina meva.
-Això em deixa més tranquil·la. Pensava què...





Comentaris

  • Una consulta a la màgia[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-12-2006 | Valoració: 10

    Un relat molt ben ideat, ja que després d'una presentació molt adequada i un nus portat amb "soltura", arriba un final inesperat que deixa en alt els interrogants.

    Bona descripció de l'ambient, de l'entorn que situa perfectament la lectora... diàleg natural, gens forçat, ... prosa clara, frases netes, paraules ben posades... l'argument ben presentat des del començament, sense forats... excepte les finestres que deixa obertes a la imaginació!

    Estic encantada d'haver vingut a parar a aquest teu relat, que m'ha permès descobrir-te com autor/autora.
    Tornaré un altre dia per llegir més coses teves, ja que l'experiència d'avui ha estat molt grata i em sembla que tens altres coses força interessants....

    Per celebrar aquesta coincidència, t'envio una abraçada forta,
    Unaquimera