L´aniversari

Un relat de: Mercè Bellfort

L´ANIVERSARI



Assegut a la llongada de la platja amb els braços inclinats cap enrere i les mans enterrades a la sorra gaudia de la posta de sol. Sempre única en aquella cala de la Costa Brava.
Tot i que havia viatjat molt i havia vist racons fantàstics del nostre planeta, aquest era el seu paisatge preferit.
Li aportava molts bons records i aquí recuperava la tranquil·litat i la intimitat que tant necessitava.
Feia un any que s´havia quedat vidu i encara no havia superat el dol d´haver perdut la seva dona, la companya que el va fer feliç des que tenien setze anys. Varen tenir un noi i una nòia, tots dos excel·lents fills que els van fer avis abans de complir els cinquanta.
En Sisó tenia molt bona relació amb la seva família que no el deixà mai sol, però especialment tenia una extraòrdinaria complicitat amb la seva néta Anna, que li recordava molt la seva dona, tant pel seu caràcter com pel seu físic.
Tot i així, sempre que podia baixava a la caleta i es veia de jove rebolcant-se per la sorra amb la seva estimada Anna. Ara ella tindria la mateixa edat que ell: setanta-vuit anys. Els compliria avui mateix.Ell va optar per recordar-la d´aquesta manera tan senzilla i íntima.
Però la intimitat li durà poc perquè del mar aparegué una silueta que lentament se li anava apropant. En Sisó dubtava del que observava perquè a la seva edat ja veia borrós i s´havia deixat les ulleres.
Es va deixar portar per un altre sentit: el tacte. Aclucà els ulls, que de poc li servien en aquell moment, i decidí esperar.
Passaren uns minuts i notà que algú li cobria amorosament la seva espatlla nua amb una tovallola de tacte molt suau.
Faltava recórrer a un altre sentit: l´oïda. Aquí sí que es descobriria l´enigma.
-Quantes vegades t´he de dir que no vagis tan fresc al capvespre. Que tens ganes d´agafar un refredat?
La mateixa frase repetida al llarg dels anys, però aquesta vegada el timbre de la veu sonava més lleuger. Evidentment, no podia ser una altra que la seva néta Anna.
Tot i que agraí profundament el detall de la nòia, ell hagués preferit continuar jugant a somiar. Necessitava l´escalfor del cos de la seva Anna, la velleta que avui feia anys.
Plorà abraçat a la seva néta i ella li digué unes paraules a cau d´orella que el feren somriure. Un cop més l´Anna jove l´estirà d´aquell racó i tots dos pujaren cap a casa donant l´esquena al sol que també s´havia retirat.



Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    ANEROL | 21-07-2007 | Valoració: 10

    i entranyablement deliciós