JUGUEM A METGES?

Un relat de: Rubba Bertanero
JUGUEM A METGES?

Van coincidir a la mateixa taula, potser feia 25 anys que no s´havien tornat a veure, des que van acabar la EGB. De primer va ser una salutació més aviat freda, mentre buscaven cares conegudes entre els altres companys de taula. Havia estat una bona idea fer el retrobament d´antics alumnes de l´escola.

Durant el sopar van anar recordant episodis de l´etapa escolar; anècdotes,bromes, secrets compartits a l´hora del pati, els primers amors... sense donar-se´n compte havien monopolitzat la conversa, la resta de companys s´havien alçat de la taula i ells continuaven xerrant, tothom va anar desapareixent fins a deixar la sala buida, van decidir marxar plegats.

Potser va ser l´efecte del vi o la confiança recuperada, el cert és que ella li va confessar que tenia una mica de calor, ell li va dir que potser era una mica de febre, i que l´hauria d´explorar per donar-li el diagnóstic, com quan al pati de l´escola jugaven a ser metges, van decidir que l´habitació d´aquell hotel era un bon lloc per fer de sala de consulta.

Ella va fer com si tossia,i, ell, molt segur del que deia, li va demanar que es tregués la part de dalt d´aquell vestit que li quedava tant ajustat, per poder-la auscultar. Va acostar l´orella a l´espatlla nua a la mateixa vegada que la seva mà s´acomodava a aquells pits ufanosos, cada cop que li demanava que respirés s´inflaven com dos globus de fira, i les seves mans s´autopropulsaven cap endavant, van repetir la mateixa maniobra unes quantes vegades fins que el doctor va notar dos petits bonys que s´havien endurit i que el van fer sospitar de que la temperatura en aquell cos estava pujant.

- Si, si..podria ser una febrada- va dir-li. Li hauré de posar tot el termòmetre.

A ella, sentir "tot" encara li va fer pujar més la temperatura, perque ella el volia TOT.

El doctor la va fer tombar al llit que feia de llitera d´exploració, la va ajudar a treure´s el vestit, i li va separar una mica les cames per poder introduir el termòmetre, ella suava ja per tot el cos.... al final potser si que haurem d´avisar al metge de veritat, va pensar ell.

- Que no em fas dir trenta-tres?, li va interrogar ella.
-Ah, si! És veritat, quasi me n´oblido.

Va col.locar el cap a l´alçada del pit i hi va apropar l´orella mentre amb els seus llavis xuclava aquells dos bonys durs , li va fer dir trenta.tres,quarant-cinc, cinquanta-tres i just quant arribaven al seixanta-nou, ella es va alçar d´una revolada i va entaforar el seu cap entre les cames d´ell, tot oferint-li una nova visió del seu sexe ....ell va acceptar la invitació, des d´aquell moment no es van sentir més números, tant sols uns gemecs, crits, grinyolar del llit...i ja passat una bona estona , es van sentir uns cops a la paret de l´habitació del costat, i uns crits quasi inintel.ligibles que demanaven que li posés la vacuna d´una vegada, que ells també tenien ganes de dormir.

Quan al matí ella es va llevar, va trobar una nota a sobre de la tauleta del costat del llit....

-"segueixes estant igual de bona que quan t´explorava al patí del cole, signat. Dr. González".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

39451 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com