JUBILACIÓ FORÇOSA

Un relat de: Rubba Bertanero
JUBILACIÓ FORÇOSA

Maria Cuenca Barrantes, 65 anys,5 fills criats a cop de teta, de professió: mestressa de casa.

Maria es va apropar a la delegació de la Seguretat Social amb els pocs papers que va poder arreplegar, a on s´hi reflexava la seva vida laboral. Anys de misèria, de penuries,de sacrificis, de jornades interminables de cumplir amb el treball, amb la casa,amb el marit,amb els fills…tot això havia quedat reflexat en aquell plec de papers, alguns ja groguejant, altres quasi ni llegits ni oberts.

La desaparició del seu marit li havia fet obrir els ulls, si els seus fills ja eren grans i es podien espabilar pel seu compte, les amigues la van animar a que sol-licités el que, segons ells, era a totes llums el que li corresponia:

- Maria, tants anys d´esforços es mereixen ara una pagueta. Fixa´t tú l´Antònia, la del cinquè, treballant molt menys que tú i cada mes li ingressen una pagueta.

Aquell dia era el seu dia. Maria no era amant de paperassa,ni impressos, ni de torni vostè demà, o aqui li falta un segell, o de signi,signi,signi…per això, l´acompanyava la seva filla Azúcena, ella havia pogut estudiar i, al menys sabia que anant amb ella, no l´enganyarien: d´alguna cosa tenia que servir tantes escales fregades a les 4 de la matinada per a poder pagar-li a la nena els estudis, ara li tocava a ella ajudar.

Es van dirigir a la taula 4 a la planta 1, el funcionari amb 30 anys de servei, Leopoldo Gómez, de 60 anys, les esperava en una amplia taula plena d´expedients:

- Vostès diran…….


Maria li va apropar el plec de papers davant la mirada inquisidora del funcionari. Aquest els va examinar amb no gaire interès i va acabar deixar anant un esbufec:

- Ufff! Això em serveix de poc,senyora,amb això poc puc fer,perderia massa temps en buscar tota la informació.


La Maria s´anava desinflant,tants anys,tantes penúries…per ara, sentir-se menystinguda, cada vegada se sentia més enfonsada, en aquella cadira, les paraules del funcionari seguien repetint-se al seu cap. Va poder sentir-li dir que si treballava cinc anys més, li podrien arreglar alguna cosa….5 anys més??!!.

(En aquest moment de la narració haig de fer menció de la piràmide de vidre que es trobava a sobre de la taula i que Leopoldo Gómez feia servir per trepitjar el papers, fent cas omís a la circular del departament que prohibia la presència d´efectes personals en el lloc de treball, i, que Leopoldo tenia com a record d´un dels seus viatges a Egipte).

Maria se sentia defallir, 5 anys més per una misera paga, se sentia insultada per aquell home, humiliada,ignorada….ell no sabia el que era cuidar 5 fills I un marit alcoholic,.la seva filla se la mirava incrèdula.

La seva mare es va alçar d´un salt, i la seva mà dreta va agafar la piràmide, que va anar a parar just a la templa dreta de Leopoldo, l´impacte va ser encertat, tot just quan li deia…

- Torni vostè d´aquí a 5 anys.

El cos del funcionari va fer un soroll sec al picar contra el terra i, un fil de sang va sortir de la seva orella…hi va haver un gran aldarull a tota la oficina. En 10 minuts, Maria sortia emmanillada amb un rictus de felicitat a la seva cara.

Al passar per la taula que estava al costat de la del finat Leopoldo, la funcionaria que havia escoltat tota la conversa, quasi amb una veu imperceptible li va dir:

-Maria, si al.lega que està boja,pot aconseguir una pagueta,sense tenir que esperar-se aquest 5 anys.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

39546 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com