Jocs de figuera, jocs de quimera? (Rondalla apòcrifa)

Un relat de: rnbonet

A certa comarca costanera d'un país mediterrani, quallat de tarongers, vinyes i arròs, a la vora d'un rierol d'aigües fresques i clares, hi havia un poblet de cases no massa grans, però ben blanques i netes.
Allà hi vivia una família llauradora, més aviat pobra que no rica, la qual tenia un fill de nom Pasqual.
Pasqual era músic per aficció; a la banda del seu poble, tocava la flauta. I mentre tocava, el xicot somniava. Pasqual somniava en trobar una femella valenta i agraïda, que fóra capaç de donar-li al seu instrument una bona tocata. Perquè totes les que coneixia, aquelles que tenia al seu abast, no arribaven més que a la primera part del concert que els oferia.
Per fi la va trobar -assaig inclòs- a un poble de les rodalies. I després de les primeres provatures, celebraren les noces -com els capellans diuen que Déu mana- per l'església i pel civil, tan aviat com poderen.
I la cosa, al Pasqual, li va eixir tal com somniava. Veieu, si no, l'exemple:
-Més, més, Pasqual! "Aixina", aixina"...! Quin gust, Pasqual; segueix com ara! Fort, fort... i ràpid, benvolgut! Ai, Pasqualet meu, quina delícia! Ai, quin mànec tens! Segueix, segueix..., què ja m'arriba!
Mitja hora després:
-I si ho espaiarem un poquet? Més fluix, Pasqualet meu...! Aprofitem-ho! Així, com ara, així...! Ai, Pasqual "bonico, quin calvari!... Però no et pares, "redéu", que ara sí... pots funcionar espai o més de pressa! Mira, "xico", saps què et dic? Fes el que vulgues, Pasqualet meu... Sóc tota teua!
I Pasqualet, el bon xicot músic que tocava la flauta, va fer la seua marxa. La dona, pel que es sap, quedà contenta; Pasqual, per suposat, també.
I penseu que era per la nit? No, que eren les sis de la vesprada... A la nit, continuaria. Per la matinada, potser també... Les hores, no les tenia clares, el nostre amic Pasqual, des de feia tres setmanes: de dia, segar arròs o alguna altra feina del camp, si de cas li ho demanaven; en arribar a casa i a les nits, furga que furga, collita especial i d'un sol arbre. I això, era ben bé el que ell volia? "Els somnis són els somnis!", es repetia sovint, mentre segava -garba va, garba ve-, "Tots els dies i a tothora! I si resulta que, al capdavall, he somniat massa? Caldrà comentar-ho amb els companys... per veure com els va, en este assumpte. Ells tenen experiència!"
-Ui, quina sort! Tu, resistent...; i ella, sempre disposada?
-Com us ho dic! Dotze, en aquest cap de setmana... No serà exagerat?
-Home, si "aguantes"...! A més a més, és l'eufòria primerenca! No fa encara un mes que...- opinà Jaume.
-Mentre et trobes bé! Diuen que això desgasta... Vigila la salut... i aprofita la collita, ara que està en bon any!- sentencià Pere, el vell de la quadrilla.
I Pasqualet, seguint el consell savi, féu el camí encetat que tant somniava: concerts de matinada, audicions en acabar la tasca, funcions de mitjanit... Al cap i a la fi, actes tothora!

Han passat quasi trenta anys... Hi ha uns Pasqualets i Pasqualetes més al món...
Malgrat els entrebancs, la cosa continua. No s'ha secat la figuera, té fruit tot l'any, Pasqual la rega a sovint -fins i tot sorrega a diari- amb ferramenta en molt bon ús... El somni s'ha acomplert!
-Quina delícia!- exclamen la dona i el Pasqual, a la vegada, més de trenta cops cada quinzena.

Per això, si de cas en una escapada de cap de setmana, passeu per un tranquil poblet, situat a la vora d'un rierol d'aigües clares i fresques, amb cases no massa grans, però ben blanques i netes, no us estranye escoltar, a qualsevol hora del dia o de la nit, cridòries com aquesta:
-Ai, Pasqualet meu...! "Aixina", "aixina"...! Què bé que estic...
I al cap d'un temps:
-Ai, què de gust m'he quedat! Altra vegada, Pasqualet?

O exclamacions d'aquest altre tipus, amb veu de mascle o de femella:
-Ai, la flauta del Pasqual, qui la tinguera!














Comentaris

  • D'aquest exercici[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 12-01-2005

    en podries treure electricitat per a les bombetes de guarniment de Nadal del poble.
    M'agrada llegir-te

  • DE TERRA FERMA![Ofensiu]
    Capdelin | 29-12-2004 | Valoració: 10

    al llegir el teu relat... m´he pixat de riure ( no tan sols pel que dius ) sinó, sobretot, per aquest llenguatge de TERRA FERMA, de conreu... tan ple de dites, de refranys, de frases "picarones"... la picaresca dels nostres camps...
    barreges la poesia amb la senzillesa del viure dia a dia treballant la terra de sol a sol...
    Això em recorda la meva mare ( som descendents de Llaida = terra ferma, també ) que m´explica acudits i rondalletes d´aquelles terres...
    " diu que un dia... el capellà, a meitat de la missa, en temps de fomigació, deia als seus fidels: - Déu mati les nostres cuques... i les dones rersponien: - no pas les dels nostres hòmens!"
    Felicitats... i un bon any!!!
    PD. per cert... m´ha quedat un dubte: el Pasqualet aquest... era músic actiu... o músic passiu? collons, vull dir: tocava la flauta o li tocaven la flauta? ( je je je )

  • Molt bona rondalla[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 29-12-2004

    M'agradat la Rondalla, la forma que tens de descriure les situacions, jo havia sentit a dir lo de la flauta d'en Pascual però no havia caigut que fos aquets tipus de flauta ...

    Una aferrada i bon any

    conxa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1596 Comentaris

335540 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!