Jardí, fragments temporals.

Un relat de: Calderer

*

Quan el jardiner hi és cava, pasta, planta, emparra, lliga, arrenca, talla, cull i guarda. Tot és tràfec, soroll i moviment. Per això quan es retira el silenci esdevé amo i senyor. Primer una pausa, la natura s'assegura que, per fi, s'ha quedat sola, que la frenètica activitat humana ha acabat. Després comença el ball.
A la part de la solana unes abelles, ingràvides, brunzeixen de flor en flor. La delicada vibració de les ales s'escampa com una remor hipnòtica per tot el jardí. Mentre, una sargantana trepa per la calenta paret de maons i s'estintola al sol. Resta immòbil, satisfeta, i només de tant en tant obre i tanca els ulls endormiscats. Per sobre seu unes papallones, silencioses, trenen una dansa nupcial de blancs i grocs.
Un ventijol escampa la flaire delicada del romaní i la lavanda.
Per les lloses aspres i seques avança una processó de formigues a la recerca de les llavors seques que cauen d'un matoll. De tornada cadascuna porta una llavor groguenca molt més gran que ella mateixa i dues col·laboren per arrossegar-ne una altra d'immensa. Passen pel costat d'una llagosta que, espantada, d'una gambada prodigiosa se'n va a l'altra banda del jardí entre les ombres dels arbustos i de les plantes enfiladisses. Allà, per la terra humida i olorosa, proliferen insectes en busca de menjar. Un cargol tasta l'amargantor d'una fulla de didalera, un cuc llefiscós avança cec i, a poc a poc, es capbussa terra endins i desapareix. Marietes, talladits, escarabats, s'afanyen a buscar menjar entre la fullaraca que es va convertint en humus. La llagosta salta altre cop, aterra a la branca d'un rosal i allà camina amb parsimònia, mantenint l'equilibri amb facilitat absoluta. De sobte un ocell es deixa caure, caça la llagosta, s'enlaira i desapareix. La vida i la mort en un breu vol. Molt amunt, majestuoses, les gavines filen camins blancs entre el blau. A l'estany artificial uns capgrossos apàtrides s'esforcen en créixer.

Un nan, plantat al bell mig de jardí i pintat de ridícules coloraines, somriu i s'ho mira tot amb indiferència.

Comentaris

  • Cal ser contemplatiu[Ofensiu]
    Mena Guiga | 23-03-2012 | Valoració: 10

    ...per una descripció minuciosa i poètica com aquesta. Observant la senzillesa de la vida més petita s'aconsegueix una grandesa i un ser més humans, crec.

    Per molts jardins per gaudir!

    Mena

  • Molt bo[Ofensiu]
    Alexandra Grebennikova | 27-08-2011 | Valoració: 10

    M'he quedat impressionada de com domines el sublim art de la descripció. Una abraçada des d'Andorra

  • ostres, tio!!, quina joia...[Ofensiu]
    teresa serramia | 03-02-2011

    M'ha agradat "un munt", de veres. T'he un to poètic ple d'embranzida i infiitud de pigments, tactes, olors, sons, sabors, sensacions...,meravellós!!
    Visca per a tu, visca pel català...................
    Jo tinc dos llibrets de poemes...i estic més contenta que un gínjol!!

  • Una postal molt estiuenca...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    ... d'un jardí a l'estiu. N'has collit bons fruits, del taller, si aquest n'és un exemple! La descripció és amena (no és fàcil aconseguir una descripció llarga i amena a la vegada), que m'arrenca un somriure (potser perquè m'agraden les plantes, potser perquè he viscut molts anys a pagès) i d'un vocabulari distès i variat.

    Espero que el llibre vagi endavant! Al final, m'he decidit a presentar-hi una obra, a l'Armand Quintana. No podia deixar de banda un premi que em queda tan a prop de casa...

    Salut i bon estiu, Lluís!!!

    v

  • Fas molt bona[Ofensiu]
    Kleistz | 20-07-2010 | Valoració: 5

    la descripció d'un jardí...tot ple d'animalons i petites bèsties que s'estenen per tot arreu. He trobat a faltar aromes i més alusions a les plantes!

  • Has tornat a publicar![Ofensiu]
    nuriagau | 19-07-2010 | Valoració: 10

    Quina barra! Tu ja portes dos anys de Taller d'escriptura... És per això que ets el millor alumnes del grup. Ha, ha, ha! Celebro que t'hagis decidit a publicar algun text i que no te'ls guardis per presentar-los a concursos.

    A veure, anem a pams...

    D'aquest text destacaria la precisió lèxica. Empres un munt de verbs molt específics que demostren que has fet un esforç considerable amb el diccionari. Al mateix temps, em crida l'atenció l'abundància d'adjectius. Normalment no t'agrada abusar d'ells, suposo que és cosa de l'exercici proposat.

    El desenllaç amb nan m'ha semblat esplèndid i simpàtic, molt adient per a la descripció.

    Enhorabona, Calderer!

    Núria

    PS: El tema era la descripció d'un jardí?

  • M'ha agradat la vitalitat...[Ofensiu]
    Romy Ros | 19-07-2010 | Valoració: 10

    que traspúa el jardí, alhora que la supervivència fa aparèixer la mort o al menys fer-la present...La natura no s'atura i això a esquenes del jardiner que amb el seu tràfec tot ho fa reviscolar. Com sempre, és un plaer llegir-te!

Valoració mitja: 9.17

l´Autor

Foto de perfil de Calderer

Calderer

44 Relats

275 Comentaris

92604 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.

Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi

A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:

EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.

MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca

El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.

També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.

I un llibre en solitari:

TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.

Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com

-------------

Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.

---------

Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?

----------

Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.