Ja és hora.

Un relat de: Marteta
La brisa passa pel meu rostre. Les meves mans senten l'arena d'aquesta bonica platja.
Avui m'he escapat de tot allò que em feia mal, he acabat aquí per pensar, i deixar la ment en blanc...
Tanc els ulls i em deix caure sobre el càlid sòl,és agradable.No vull mirar arrera, no vull tornar!Ho juro, no tornarà a passar.
Quan obr els ulls sent que avui és el dia de començar de nou,d'aixecar-se i actuar.
No em deixaré afectar per aquest continu dolor de perdre-ho tot , és una de les moltes coses que hauré de viure fins al final dels meus dies.
No vull acabar amargada, no vull conviure tantsols amb les meve propies penes.Vull tornar a n'aquells dies agrables, on cada pas era ferm, positiu.
M'aixec i torn al cotxe, torn, torn cap al món.I mentre pens que el temps va passant i mai s'aturarà, mai m'esperarà ,és hora de actuar.

Comentaris

  • calen de vegades[Ofensiu]
    joandemataro | 04-01-2011 | Valoració: 10

    aquests moments de solitud per reflexionar i tornar al món renovat...
    una abraçada des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96