Ja és hora.

La brisa passa pel meu rostre. Les meves mans senten l'arena d'aquesta bonica platja.
Avui m'he escapat de tot allò que em feia mal, he acabat aquí per pensar, i deixar la ment en blanc...
Tanc els ulls i em deix caure sobre el càlid sòl,és agradable.No vull mirar arrera, no vull tornar!Ho juro, no tornarà a passar.
Quan obr els ulls sent que avui és el dia de començar de nou,d'aixecar-se i actuar.
No em deixaré afectar per aquest continu dolor de perdre-ho tot , és una de les moltes coses que hauré de viure fins al final dels meus dies.
No vull acabar amargada, no vull conviure tantsols amb les meve propies penes.Vull tornar a n'aquells dies agrables, on cada pas era ferm, positiu.
M'aixec i torn al cotxe, torn, torn cap al món.I mentre pens que el temps va passant i mai s'aturarà, mai m'esperarà ,és hora de actuar.