Interludi

Irene,
les fotografies s’omplen d’anys
i els records prenen una rigidesa
cadavèrica.
El temps ens rossega les restes,
i anem expirant el nostre alè,
Irene.

Aquest és l’interludi
que ens vam prometre
i que ens oxida les artèries.

Irene,
se m’acaba la poesia per conjurar-te.
La fossa on es dilueix una silueta
-cadavèrica-
que ni tan sols puc assegurar
que segueix essent la teva,
Irene.