Cercador
Insomni
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
L'última dona que penja
de les arrels d'aquell bosc
ella és, la darrera que he trobat
assimilant el que queda de nit.
Qui sap si aquell voltor
m'observa la carn cremada
a l'ànima, i em té desig
de rossegar la tremolor.
I buidar-me la pell
qui sap, si em rossegués
tota jo, moriria com una serp
escanyant-me la mort
del nadó, que porto dintre.
Semblant a la dona
postrada al seu bosc
i amb les cames ben obertes
humitejo la terra
i planto llavors.
Comentaris
-
Pura luxuria gòtica![Ofensiu]traincabin | 09-12-2006 | Valoració: 9
Té tres versos realment enfebridors,el de les arrels,el dels corbs i el de les cames obertes.És sens dubte,paraula fèrtil,la teva.Neix de l'escorça(o del córtex)dels sentits,i esdevé frase viva!"Shall hear your hands in Amber nights..."
-
mmm, ....[Ofensiu]OhCapità | 09-12-2006
bufa!!!
estic realment sorprès, ... acabo de fer-me seguidor incondicional, ... i m'emporto aquest Insomni cap els preferit, ... el vull assaborir amb tota la seva amplitud.
OhCapità
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88308 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson